Avui hem estat a casa de l’Edgar, l’anxaneta del Casteller de Lo Prado, un nen de 10 anys que en fa dos que fa castells i des d’aleshores ha millorat les notes de l’escola. Diu que quan sigui gran vol ser cap de colla, però abans quan ja no pugui pujar d’ancheneta vol ser dosus; també diu que li agradaria actuar amb els Castellers de Vilafranca perquè ha vist que la seva canalla és endreçada, creu i són más regios; a la colla de Lo Prado -diu- tothom riu i no s’ho prenen massa seriosament. També m’ha dit que vol ser investigador en una universitat de l’estranger. L’Edgar serà el protagonista del reportatge, avui a casa seva m’ha convençut del tot.
La Maria Isabel, la mare de l’Edgar, ens ha dit amb paraules clares i un discurs ben estructurat que a Lo Prado són gent pobre i treballadora i que el Casteller era el millor que els hi podia passar. Hi ha droga i molta gent jove por las esquinas; en canvi els que fan castells aprenen a conviure, a esforçar-se, a lluiitar per un objectiu col·lectiu, i a més el seu Edgar ha pujar molt el nivell escolar des de que fa castells, parla millor i és un noi ben educat; ho explica a les altres mares i a més ja li ha passat la por del primer dia, perquè fins i tot quan cauen sempre hi ha gent a sota que l’ajuda a no fer-se mal.
Ha valgut la pena l’anada a Lo Prado, al marge de la comitiva oficial, a veure l’Edgar en el seu ambient, que ens presentés la seva família i ens ensenyès casa seva, una barraqueta de fusta d’una sola peça però neta i endreçada, adjunta a la casa dels seus avis i a la barraca dels seus tiets; ha valgut la pena per concentrar en dues converses tot el que vull explicar dels Castellers de Xile.
Però hi ha molt més. La presentació del Centro de Liderazgo Integral a la Universitat de Santiago de Chile, a on donava classes Víctor Jara, ha estat un acte acadèmic impressionant amb els castells de protagonistes i uns plantejaments que mai s’han fet a Catalunya i que potser convindria començar a copiar. També ha estat bàrbara l’actuació davant el Palau de la Moneda, tot i que la Bachelet no ha sortit al balcó, com suposadament -i sense que mai hagués constat en el programa- s’esperava; són aquestes inconcrecions una mica desgavellades de l’organització xilena de l’evento … però que sorprenentment surten bé la majoria de les vegades. Especialment emotiu el poema i l’homenatge a Salvador Allende i a la resistència xilena que han fet els Castellers a l’estàtua del president derrocat, a la plaça de la Constitució, davant del Palau de La Moneda.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs això, que moltes felicitats i que ho gaudiu! Endavant !!!
Xavier, ara encara hi som a temps: cal muntar una empresa que exporti castellística arreu del món. I si a sobre també serveix per allunyar els joves del camino de la perdición, ens ho apadrinarà l’Unesco. Catalana de Castells SA. El dia que els xinesos s’hi posin tindrem castells de trenta pisos! Una abraçada. M-*
Apa, que no et pots queixar! Ara si que mola aquest viatge! Vinga anar amunt i avall, fent castells, racitals, festivals, entrevistes, xerrar i xerrar… el que no entenc és per que els de Vilafranca no han aprofitat per treure l’estelada als pilars ara que ningú els dirà res, perque (que jo hagi vist) per aquí casa ningú n’ha dit ni mu encara de tot aixó. ai tvtré tvtré… que no hi tens amiguets tu a la tvtré…?
Bueno, et deixo que amb tot aixó porto mitja hora al teu bloc, mirant fotos: a veure si les pots penjar en una mida mé petita (et vai ensenyar com es feia oi?) i així no triga 2 minuts a descarregar-se cada foto.
un petó!!
Avui a la Sala Muntaner s’ha estrenat La Classe Neutra, dirigida per en Jordi Pons amb actors de primera ( inclós en Saura de Polonia i uns quants de TV3). Un èxit, comsempre. Hi seran un mes.Els he dit que quan tornis hi anirem.
Mots records del tot Arenys ( setciències inclosos ialgun probre de Canet)
Estic impressionada dels teus relats des de que han arribat els castellers de Vilafranca a Xile, ha de ser realment emocionant viure una experiència així . Pots estar content.
No tothom té el privilegi de treballar en el que més els agrada.
En el proper viatge que facis, encara que sigui de feina m’apunto de secretaria vale?
Continua disfrutant que només falten 10 dies je, je (quina mala llet).
Petonassos.
Ja compto els dias que falten perquè arribis que gràcies a Deu no són gaires. Estic contenta que disfrutis tant amb els castellers. Ahir vaig veure per "Tele 3 " a comarques dos pilars en que els anxenetes portaven la senyera i la bandera de Xile. Em va fer molta gràcia veure-ho des de tant lluny.
Avui com és el "dia dels burros" a Vilanova és festa i he anat a dinar a casa de la Montserrat i m’ha llegit tot el que escrius i m’ha ensenyat les fotos, que em sembla que t’has engreixat una mica perquè fas molt bona cara.
Jo estic bé, esperant en candaletes que tornis per fer-te molts petons.
La mami
Xavi,
estàs vivint i fent història en primera persona.
ja ens ho expliacràs tot.
Salut
Josep