En Ramon Floris em va dir que Bariloche era molt pijo (clar, ell és d’Arenys). I tots els argentins que he conegut m’han insistit que no m’ho podia perdre. Per això ho vaig canviar pels fiords del sud de Xile i vaig fer cap aquí per entrar al país veí per la Región de los Lagos. Pijo… sí, perquè és una estació d’esquí (la més important de Sudamèrica) i el gran centre de vacances dels porteños rics; està ple d’hotels, restaurants, “confiterias” (bars) i botigues de roba, però també està ple de manades d’adolescents de viatge de final de curs que es tiren boles a les quatre congestes de neu que queden a les pistes o fan barrila pels carrer. Tot amb un cert aire decadent, mantenint aquest loock anys 70, que fa les coses una mica “truchas”però a l’hora entranyables. És al primer lloc on he arribat sense tenir hotel concertat ni excursions ni res… però tot ha estat fàcil; l’hotel és una mica cutre però el més barato fins ara, tot i que ahir a la nit una mica més i em deixen al carrer perquè el conserge devia estar clapant. La gent del lloc -que són tan xulos com a Bs As- diu que aquest és “el lugar más lindo del mundo”
Una estació d’esquí a l’estiu (i ara aquí ja estem a 28º) és trista i desangelada i la del Cerro Catedral convidava poc a visitar-la; les pistes sense neu sembles cicatrius despietades que els homes han fet al bosc i les instal·lacions semblen fantasmes d’un altretemps. Però pujar a les dues cadires que et deixen a 2.388 metres ha valgut la pena. Ha fet un dia de primavera, càlid però amb una brisa suau i estirat en una gandula d’skay (trucha, sí) semblava que volés amb una vista impressionant a 180º a la rodona, unes muntanyes de collons presidides pel Cerro Tronador (un volcà que “tronava” , i és que hi ha noms més catalans que espanyols!) i el gran llac Nahuel Huapi que dona a Bariloche el seu encant tan especial. M’imagino tota la grandiositat d’aquest paissatge emblanquinat per la neu i el brugit trepidant dels esquiadors en aquesta terrassa que ara està gairebé deserta… aleshores sí que deu ser pijo Bariloche, una pijeria estupenda!
Al matí he fet un tour pel “Circuito Chico” que et porten a veure vistes panoràmiques del llac i l’entorn, realment deliciós. Tot molt austríac, o més ben dit molt suís (Françoise, Bariloche c’est pareille a Géneve!!!), perquè hi ha una colònia de suïssos que es veu que van ser els que van començar a esquiar fa 125 anys, després que el Perito Moreno (omnipresent) descobrís el llac; casetes de fusta, boscos d’abets i cohiuas (“hay especies nativas y otras exóticas” dèia la guia), molta ginesta florida i també “rosa mosqueta” una flor de la que en fan ungüents, te, perfums i de tot. Hem passat per l’Hotel Chao Chao que és el més luxos del país i on una suite de 140 m2 val 2.500 $ cada nit; l’Estat el va privatitzar pero el Menem (del que tothom abomina) hi venia a jugar a golf; diuen que en maputxe vol dir “dulce dulce, rico rico” i ells afegeixen “caro caro”.
A la tarda m’he cruspit un pastís de xocolata a la Mamuschka, la millor de les deu mil xocolateries (també molt suís) que hi ha a Bariloche; he visitat la catedral “neogòtica” i he vist per fi una estàtua del Julio Roca, per cert ben galdosa, plena de pintades que deien “asesino” i “el pueblo mapuche vive”. Els mapuches eren els indígenes de per aquí que, tampoc eren uns santets, venien de Xile i es van carregar els tehuelches que eren els que hi havia abans.
Demà, la Ruta de los Siete Lagos.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xavier!! Veig que segueixes estupendo, així m’agrada, disfruta molt i deixa unes quantes anecdotes per quan tornis eh! Falten molts pocs dies per Nadal, aquí fa força fred, l’home del temps no para de dir que potser neverà…però que va!!nomès han caigut quatre gotes i prou, serà un Nadal sense neu,com sempre. Com que desprès s’acumula la feina i tothom t’escriurà a l’hora i ara puc, t’envio un molt BON NADAL! allà on estiguis, apa noi, una abraçada i petoooooooooooons. ISABEL
(Ja seguirem eh).
doncs havia escrit un altre missatge i no se on s’ha guardat. bueno, el cas es que la comanda aquella que et va arribar al mobil es tracta de la 1a part d’una col·lecció del noi de Porrera que has sol·licitat a la Vanguardia (ah, els plats ja han arribat, i gratis) ho dic perque inclou un reembolsament de 81 euros, i jo vaig curtet de pasta, i ho portaran el dia 24 al matí (toma regalito de navidà). Saps de que va? Ho pago?
sniff….
Hola nòvio. Diu la meva nòvia que està d’acord amb aquesta admiradora secreta. Amb barba estàs més guapo!!! Aquí estem les ovelles a punt d’entrar als corrals nadalencs. Ja portem uns quants dies de "dieta nadalenca". Tindrem feina a cremar-ho tot. Ja et guardarem turrons i caps de setamana per esquiar. Au! Que passis un bon Nadal. La Mariona diu que li fas molta enveja amb això de passar el Nadal fora de casa. Una abraçada a trio.