Lluitar, crear, construir!

Sota la pluja, el vent, el fred. Sota el temporal. Recorregut obligat, indecent, gris. Policia, escorcolls, carnets, intimidacions. Cel ennuvolat, banderes molles. Veus ofegades, però encara moltes. Sota les Torres de Serrans, sota una enorme bandera que el consistori ha penjat a mode de resposta. I riem perquè nosaltres també l’onegem. Perquè l’hem recuperat. Perquè ens pertany. I alcem els punys. I sonen cançons de guerra. De la batalla que crema i s’aviva sota la tromba d’aigua. La de València. La ciutat on vivim. La resistent. La nostra. Encara.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!