20 d'octubre de 2007
5 comentaris

L’arma de la diversitat

Avui escric des de Berlín. Estem ací de gira amb el grup i la veritat és que la ciutat em resulta molt familiar. És estrany però a Berlín hi hem tocat moltes més vegades que a ciutats més properes com per exemple Madrid. En total ho hem fet en mitja dotzena d’ocasions.

Sempre que hi vinc però, aprenc coses noves i sobretot aquelles relacionades amb superar els propis prejudicis i tòpics. També a comprendre que cada vegada el procés de globalització econòmica ens fa a tots més iguals. Un simple cop d’ull a la ciutat i a les persones que l’habiten ens ho demostra. Cada vegada vestim més la mateixa roba, mirem les mateixes pel·lícules, escoltem la mateixa música, mengem als mateixos restaurants, comprem a les mateixes grans superfícies i decorem les cases amb els mateixos mobles. Cada vegada som, en definitiva, un prototip de consumidor més estàndard per als mercats globals i més dòcil per als seus interessos.

Tot això ho hem parlat amb la Silke, una companya berlinesa que ens ha acollit a sa casa del barri de Kreuzberg. Ella mateixa ens ha fet una entrevista per a la revista de l’esquerra antifeixista Antiberliner que ens ha servit per a compartir i apropar posicions. I és precisament en aquest context en el que nosaltres defensem la nostra manera de ser. Davant la uniformització, davant del poder econòmic global, la diversitat cultural esdevé una arma. Perquè d’això és tracta, de construir un món més lliure, més plural, més solidari i més fort davant els interessos del fluxos econòmics. I l’alegria de la diferència ens ajudarà a aconseguir-ho.

  1. ei hola!!! que tal? espero k molt be per alemanya.. jaja

    Un cop mes las encertat, tens tota la rao del mon, pero sempr ehi ha algu que lluitara per a ser el contrari. Per exemple a mi no magrada fer tot el k fan els altres, sino k sempre intento fer el contrari.jajjajaj

    salut

  2. Xavi,

    És imprescindible intentar que ens distingeixin que som d’una cultura o d’un país doferent. Hem de començar a trencar les inèrcies que ens porten a ser tots iguals, arreu. Grans superfícies -IKEA, LIDL, DECATHLON…-, cadenes de menjars, consum turístic…
    Imprescindible la reindigenització. La revolució cultural pròpia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!