Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Això de publicar un llibre és més intens del que m’esperava. Sobretot
si ho combines amb altres xerrades, col·laboracions i concerts en una sola setmana. Però
anem a pams.
El primer compromís de la setmana foren una sèries de
xerrades pels instituts de Mataró (el matí del passat dijous 20 i divendres 21) dins les activitats del
Correllengua. De xerrades a instituts ja n’havia fet alguna, però mai quatre de seguides jo tot sol. Aquesta classe de xerrades, però, sempre tenen un toc especial. No cal que us recorde que
nosaltres vam créixer com a grup i com a persones en un institut i que
tant els ambients com els adolescents que els omplen encara em semblen
molt familiars.
El primer que em va sorprendre, però, és que en tots els centres em vaig trobar amb amics i coneguts de la comarca. També amb aules completament plenes on un centenar de joves (de vegades dos-cents!) atenien i preguntaven.
Jo vaig intentar explicar les coses tal com les veig, intentant rememorar les nostra experiència com músics-adolescents (i gamberros, perquè no dir-ho). Vam
parlar dels problemes dels inicis, del perquè de cantar en valencià, de com vam créixer amb l’ajuda d’entitats i col·lectius fins descobrir la immensitat del nostre país així com de l’experiència de trencar fronteres i tocar per a un públic no catalanoparlant. A poc a poc, però, i davant la curiositat dels estudiants, la conversa va prendre nous rumbs, fins a tocar temes com l’antifeixisme o la importància d’aprendre i conviure amb altres cultures des del respecte cap a la nostra.
Perquè a la nostra llengua, com he
pogut comprovar, li costa adquirir el prestigi necessari per a normalitzar-se
dins i fora de les aules. Sobretot a les grans ciutats, on allò modern,
allò que mola, ve imposat per maquinàries culturals difícils de
contrarestar. I és per això que m’agraden aquestes xerrades, perquè
t’ajuden a seguir la pista de les inquietuds i les experiències dels
qui protagonitzaran el nostre demà. Unes generacions que creixen amb força i que ens plantegen nous i vells reptes que haurem d’afrontar plegats. No ho oblidem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!