Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Aquestes setmanes ha estat viatjant pel sud el país i us he de dir que sempre em commou fer-ho. Sempre és especial fer la ruta per interior que travessa les comarques centrals valencianes fins a endinsar-se perles terres meridionals de la nostra existència.
Creuant la Ribera, la Costera i la Vall d’Albaida puges el port d’Ontinyent fins arribar a l’imponent finestral de Bocairent. Des d’allí segueixes per Banyeres de Mariola i t’endinses per la carretera fins tocar d’Almansa. Allà però, gires el rumb i et dirigeixes de nou cap al sud travessant els castells de Sax i Biar que condueixen cap a les àrides terres del Vinalopó. Elda, Petrer, Monòver, Asp, fins a arribar al fantàstic palmeral d’Elx. Més al sud encara hi ha Crevillent i al límit meridional, Santa Pola i Guardamar.
La veritat és que és un trajecte apassionant. Sempre m’ha interessat per la seua bellesa però també per la batalla que s’hi lliura als seus carrers. Perquè és ací on hi ha el front de la nostra llengua. Casa a casa, carrer a carrer, la nostra manera d’entendre el món lluita tots els dies per a sobreviure en aquestes comarques.
No hem d’oblidar però, que aquesta sempre ha estat una cruïlla de cultures. Castellans, murcians i valencians hi han conviscut sempre. Avui però, l’urbanisme salvatge, el turisme sense límits, l’oblit de l’administració, la marginació sistemàtica de la nostra cultura i la despersonalització que això comporta l’han posada en una complicada situació d’escac.
Però sempre hi ha lloc a la sorpresa i l’esperança. Al concert d’Elx, una gran quantitat de joves m’ho va recordar. ‘-Encara existim’ em deien, ‘-som l’últim poble que parlem català!’ afegien. Venien de Guardamar, de Crevillent, d’Elx, de Petrer, d’Alacant…
Potser sembla una ingenuïtat però jo tinc ganes de creure que hi ha una nova generació capaç de donar un tomb a la situació. Sense complexes, ensenyant a respectar la nostra cultura i aprenent de les altres. Ells tenen aquesta clau entre les mans. I segur que sabran usar-la.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i no creiem en les fronteres, si darrera hi ha un company, amb les seves mans esteses a un pervindre alliberar.
Xavi,
És possible alliberar el País Valencià. És difícil, però no és que al Principat estiguem per tocar campanes. Hi ha gent resistent arreu de la nació catalana. L’any passat, a l’Alguer, vaig conèixer botiguers, escriptors, estudiants entusiasmats en la llengua catalana. Al Matarranya porten una lluita brutal per salvar la llengua. A Elx o a Llucmajor, a Elna o a Campredó, passant per Benimaclet, hi ha catalans que no es rendeixen davant la misèria espanyola. No ens venceran, i el missatge que ens doneu vosaltres en cada concert ens encoratja. Hi ha gent molt patriota arreu del territori, també al sud català: Elx o Guardamar, Crevillent o el Carxe. Que tingueu una gira exitora per terres alemanyes. Sóc professor d’alemany també i intentaré llegir cròniques dels vostres concerts a la premsa del país.
una abraçada,
emigdi
A VEGADES RESPECTAR LA CULTURA QUE ENS HA OPRIMIT NO ÉS GAIRE FÀCIL…..DE LA RESTA ESTIC TOT D’ACORD PERO LA CLAU POT SER ESTÀ EN FERNOS RESPECTAR…
Aquest text té un aire al tema aquell de Més lluny que tocaveu fa un temps.
En teoria ja t’ha d’arribar tot bé, si no és així fes-m’ho saber. Mentre, si vols llegir el text on em vas ajudar, aquí el tens:
http://laccent.cat/article.asp?n=116&idart=942
una abraçada i gràcies tio!