Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Es deia Carlos, era veí de Vallecas, militant castellanista i antifeixista i només tenia 16 anys. Ahir es
dirigia al barri madrileny d’Usera a tractar d’impedir una concentració
racista i xenòfoba. No hi va arribar. Un grup de neonazis els van
sorprendre al metro. Segons més tard, un dels racistes, soldat de
l’exèrcit espanyol, li clavà un ganivet de caça al cor. Però això no
fou tot. Protegit per la impunitat de la que gaudeixen, el soldat
continuà apunyalant la resta de joves i, amb el Carlos estès a terra,
els reptà perquè s’aproparen un a un. Un altre jove rebé un punyalada
al pulmó i caigué ferit de gravetat. El soldat no s’immutà. Baixà del
metro i marxà pel seu propi peu. Sabia que no li podia passar molt. Sabia que avui la premsa qualificaria els fets de simples baralles
entre radicals i que això l’ajudaria a remetre la condemna. Sabia que
això mateix passà en el cas del Guillem Agulló. Sabia que el seu assassí només complí 4 dels 14 anys de presó i que després seguí amb les seues activitats violentes i fins i tot es presentà a les eleccions
per un partit neonazi. Sabia que els seus continuarien fent
manifestacions racistes legals als barris de major població immigrant. Sabia que el govern espanyol amagaria el cap sota l’ala dient que el crim no tenia caràcter racista. Sabia que no hi havia càmeres gravant
i que per tant no hi hauria alarma social. Sabia que el seu exemple i
la passivitat de la justícia servirien per a atemorir a les futures víctimes. I el que és pitjor de tot. Sabia que nosaltres ho sabríem.
Que trist és el món on vivim. I com n’és de culpable.
Avui el meu cor batega en negre per la pèrdua d’un company.
Fins sempre Carlos. Nosaltres mai t’oblidarem.
si ustedes van aflojando
por que el que murió peleando
vive en cada compañero…"
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara hi ha que lluitar per a ilegalitzar als partits feixistes, i ho farem per ell, per Agulló, i per tots els assassinats del feixisme. Cap agressió sense resposta.
Salutacions en aquest dia tan trist.
Efectivament, un cas més de criminals que quedaran en la impunitat, com en el cas del Guillem Agulló o del Josep Maria Isanta. I aquestes notícies no omplen portades de diaris ni d’informatius.
Ni oblit ni perdó !! Cap agressió sense resposta !
una persona mes asesinada pel terrorisme qe no es veu, pel qe no interesa ni omple les portades dels diaris. Aixo es molt mes qe una agresio, aixo es un asesinat, a veure si la injusticia espanyola tambe posa el crit al cel i actua tant rapidament i amb tanta força com actua en la represio contra independentistes
una vegada mes cap agresio sense resposta!
Eip! Que passa amic? (auest es el segon intent d’ afegir un comentari)
Porte tot el dia fotut,amb molta rabia,de molt mala hostia,dolgut i rabios molt rabios.Sempre som nosaltres els que plorem,sempre son els nostres els que ens deixen.
Joder,me cago en tots ells i…..son escoria,merda, escombraires de la societat.No tenen dret a viure.I ara a soportar tot el rotllo de la tolerancia,respecte,convivencia.I una merda jo senc odi,molt odi.
I si son capaços que ens pregunten "com puc odiar".puta merda de mon!!
AVUI CONCENTRACIÓ a les 20h a la Pça de l’Ajuntament de València.
Organitzem la resposta!
Em temo que avui tots parlem del mateix…sense ganes de parlar de res més
Com sempre un gran escrit Xavi…
Dic el mateix que tots els que heu escrit…avui era l’únic tema…avui tot estava una mica més en silenci.
És que no puc deixar de pensa -hi…i només16 anys…
I és que ja ho han dit per aquí, sempre plorem els mateixos!
Sents tanta ràbia, tant d’odi, però…alhora et sents tan impotent…bf…
vinga a vere si ens veiem a la Selva
Salut!
Jo no u avia ni sentit a les notices… son uns palparits… se podien quedar a casa seua… despres diuen que els ruins som natros… on veuen que natros matem algu o el discriminesim?
Vinga gent tots junts podrem vencer…
Guillem Agulló ni oblit ni perdo.. Carlos ni oblit ni perdo!!!!
Anna
Xavi,
Com sempre ets un exemple de tolerància i de denúncia de les agressions criminals. M’ha vingut al cap de seguida Guillem Agullo, i Miquel Grau i tota la resta de catalans assassinats pels seus ideals. M’ha commogut el teu escrit. Cap agressió sense resposta!
emigdi
ESTIC FART DE VEURE CADA DIA AQUESTES AGRESIONS I QUE LES TELEVISIONS ESTATALS FIQUIN EL QUE VULGUIN. AQUETS ANIMALS AURIEN D’ESTA AL ZOO DE MADRID TANCATS I BARRATS. SEGUR QUE AQUET AGRESOR ES UN POBRE DESGRACIAT QUE NO HA CONSEGUIT RES EN AQUESTA VIDA I L’UNIC QUE TE ES ACTUAR D’AQUESTA FORMA PER SENTIR-SE VIU.NO CAL PERDE EL TEMPS PARLAN D’ AQUETS INEPTAS, SEGUIU TREBALLAN PER QUE CADA VEGADA SIGUEM MES ELS ANTIFEIXISTES..VISCA LA TERRA!!!
ja fa uns dies d’aquest fet però és ara quan trobo el moment… nsé ni cm em sento enmig d tot això, només sé q ploro, m’omplo d ràbia i se’m posen els péls d punta quan llegeixo o escolto coses com les d’aquest jove. n el conec però ploro, igual q amb tots els altres. penso, intento imaginar cm han estat les seves vides i m’indigno d la seva mort en mans d’aquells q ben lluny estan d saber q és el respecte. i n ho puc entendre, mai podré entendre la ment d’aquesta gent… i la de la q avui ja n s’enrecorda del q ha passat.
i mentre la sang taca un carrer un cos se’n va per n tornar i fer-nos pensar…
i ploro, i n el conec…
[Fotos] 19 fuentes de Madrid son teñidas de rojo a un mes del asesinato de Carlos Palomino
http://www.lahaine.org/index.php?p=26406