Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Irurtzun, Navarra, País Basc. Hostal Matxain, habitació 12. A la televisió les notícies de l’ETB. Manifestació abertzale a Donostia. Tensió. Dos diputats europeus visiten Arnaldo Otegi a la presó de Martutene. Un escocés de l’SNP, l’altre flamenc del NVA i advocat especialitzat en Drets Humans. Aquest últim fa unes declaracions a la premsa. Mostra el seu desconcert per l’empresonament de líders polítics a Europa. Diu que ho pensa denunciar al parlament europeu i demana un canvi de rumb a Zapatero. Fem zapping. Antena 3 emet la mateixa notícia. Manifestació abertzale a Donostia. Tensió. Canvi de tema. De la presó d’Otegi, res. Dels diputats europeus, res. De les seues declaracions, ni rastre. Aquest és el problema d’Espanya. I el nostre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí senyor. De fet, és el gran problema de tota la vida en totes les seves facetes: què fas amb qui no pensa com tu?
En principi sembla fàcil: ignorar la seva presència. La cosa es complica quan el teu destí o fins i tot el destí dels teus depèn de la comprensió per part dels qui remenen les cireres o són dipositaris de la teva estima, d’aquells que no pensen com tu. Llavors sembla evident que no podem restar cecs, muts i sords davant la seva presència, però tampoc semblaria encertat actuar en funció de la seva presència: els donaríem un poder que cap falta els fa, i que per nosaltres seria demolidor. Així que la conclusió és clara: l’activa indiferència que ens permet seguir el nostre camí amb la consciència de com és el món i els espècimens que hi passegen, que ens permet en definitiva seguir sent com som, i veient el món com el veiem.
Ai mira, que a gust m’he quedat!
això és el dia a dia. la manipulacio sempre està present. l’11 de setembre nomes es va saber la manifestació d’ERC pero va haver-hi molt mes. com l’altre manifestació que estaba a reventar, mitings, etc..
Sobre el del País Valencià en concret, podem rescatar un article del J. F. Mira a l’Avui:
http://paper.avui.cat/article/dialeg/49491/pais/invisible.html.
La història ens donarà la raó. Mentre tant, a seguir lluitant!
Y eso que la etb la maneja el pnv, no os podeis imaginar la informacion que se pierde.
PD.sry,soy vasco, no se escribir en catalan .
Hola Xavi!
Em ve al cap un proverbi africà que reflectix molt bé aquest problema:
"Fins que els lleons no tinguen els seus propis historiadors, les històries de caça continuaran glorificant el caçador".
Doncs això aplicat als mitjans de comunicació ve a ser el mateix.Mentre la majoria estiguen del costat de la nació dominant les històries seran com ells vullguen.Nosaltres ja sabem quins mitjans tenim.La tasca consistix en fer-los servir des de tots els àmbits per a que la conscienciació siga màxima.
Els fruits ja vindran. O això espere.
PD: Ànims a la detinguda d’ahir a Benimaclet.