El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Tot tornant de la primavera grega i romana i entrant de puntetes
En arribar a Palma, tot tornant d’un viatge desitjat a foc lent, s’anaven esvaint lentament els deliris, els mites, el goig i els pensaments, just a l’indret del record , per a no ser consumits en un llampec abrusador i desaparèixer. Ajornaven, com una llavor preuada, ésser assaborits de nou, en la certesa de la seva existència, per a quan el temps ho pugui permetre.
Un sol eixint, a les sis del matí, com una rialla murri al mig del cel i sobre el mar. Un dia clar. Compareix la ciutat de la feina i de les coses de cada dia, la meva ciutat i hi entro de puntetes.
En M. que ens ve a rebre, una abraçada llarga i perllongada, com un llaç. Ja ens enyoràvem. El seu cos conegut, l’espatlla càlida i acollidora… i cap a la feina… El camí de baladres roses i blanques i les xicarandanes liles i atzurs, exultants, que deixaven cercles concèntrics a les voravies, com un present d’amor repetit que jo esperava, les meves xicarandanes…
A la feina, constatar les petúnies a les pasteres i les orenetes esmolant ales, la font brollant. Obrir les finestres, obrir l’ordinador, posar-me la bata blanca, demanar les novetats. Algú que apreciaves ha mort, algú que estava bé ara es desorienta i no fa ni vint dies que has estat fora…Somriures de les companyes, benvingudes de les persones benvolents, que me volen bé…La normalitat.
He vingut plena , contenta, la primavera grega i romana ha esta un plaer, una delícia. Torno a la quotidianitat. No és tan difícil. Estotjo els records i me’n ric sola.
He arribat puntual, com va arribar el viatge, com arriba la vida. Em plau tornar al bloc i compartir. Bentrobats de nou, blocaires!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan de temps!
Espere que estigues bé. I renovellada.
Bentrobada de nou, Victòria, tu també. A veure quines notes de carnet de viatge ens explicaràs, que segur que seran interessants. Quan puguis, apunta’t amb mi a salvar la placa dedicada a Andreu Nin a la Rambla barcelonina. Em plau dir-te que, aquests darrers dies, força blocaires s’han interessat per aquest tema. Una càlida abraçada virtual.
Vacances matineres, quina una! Hauràs arribat carregada….
puntual com la vida, si hi hagués hagut un poc més de retràs no hauries caigut en l’oblit…entres a la cotidianitat de puntetes, però trepitja fort pk el teu món ha seguit en marxa i han canviat coses….no deixis de riure sola…una forta abraçada
i podrem compartir sentiments i imatges de la cultura que ens ha fet com som. Feliç retorn i Bona nit!.
Em pensava que anava un xic despistada, i ha resultat que has fet unes bones vacances. Fabulós!
Sembla estrany; però no m’estic de felicitar-te.
Estrany felicitar per unes vacances?
Ben mirat, no.
Me n’alegro que hagis tornat amb força, amb vida renovada, del teu viatge per la mediterrània. Has vist els fonaments de la rel del nostre viure primigeni, clàssic, essencial. A reveure!