Comença la tardor: Quatre anys de bloc
Quatre anys de bloc. Tres, dos, un. Veig el somriure de la tardor que s’anuncia, a l’ample. Fulles caigudes, menudes, arreplegades pels rierols de pluja dels darrers aiguats. La lluna plena que sempre torna. Somriu la tardor nova perquè no li tinguem por. Ve carregada de pluges i magranes, a cor obert , ferides cristal·lines