El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Silenci
Sento les petjades dels dits,
colpejant el teclat,
esculpint-lo ,
aprenent a entendre
la invitació dels quadrats esparsos,
la seva provocació.
Sento el batec del rellotge ,
tocant les dotze.
I els renous del silenci
que acompanya els poemes.
Sento els batecs dels cors
i el pes de les parpelles,
els circuits ignots del pensament,
els miratges dels mots,
la solitud dels resistents.
La mirada i comprendre. Servar el mot
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hi ha solitud. Som una garbera. El món és ple. I el món és el nostre camp de joc. Malgrat que vulguen posar tanques i encledar-nos. Com expresses a LLIBERTAT. Anem i tornem. Amb la llibertat (sense majúscules) a les neurones.
Una aferrada (virtual)
Gràcies.
I pitjo la tecla
que no complau a
ni al dit ni al pensament
car de nit, cansats,
no assolim els mots
adients a les realitats
inefables.