El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
“Un dia no hi haurà res que escriure, res que llegir, només existirà allò intraduïble de la vida”
“La mort de qualsevol és la mort sencera”
Aquestes dues cites de na Margueritte Duras contenen, amb essència, com ho fan els grans mestres, allò fonamental que sento avui i jo voldria dir, davant de la instrumentalització del dolor i la hipocresia barroera de molts dirigents, juntament a la manca d’informació i debat seriós i responsable per afrontar el tema d’ETA i tants d’altres. Així i tot, jo faig la meva aportació, com a mi em brolla:
Sospito que l’aldarull ignominiós
el fan sempre els mateixos
amb obscures raons.
M’espanta la mort
i la venjança.
On comença la tirallonga de l’ofensa?
On s’acaben els drets?
Un dia, fa molt temps,
va començar la ràbia,
els aspres pensaments
i la impotència.
Un dia jo mateixa, tu mateix,
podríem dir prou
i fer judicis mesurats
o, millor, no fer judicis, assolir
la resistència de les fulles
a les gotes d’aigua i a les ventades.
La llum de la nit es gronxa
a la cruïlla fosca del penya segat.
Els ideals es precipiten
a la fondària de la mar.
No necessito res més, avui,
que un bon silenci.
M’amagaré al jardí ,
per no sentir el renou
i ploraré la mort de les hortènsies
i de totes les flors.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"Obri´m la porta de la mar, de la teua mar que és més ampla i més blava. No hi solquen pas vaixells ni s´hi senten remors marineres, solls, aïllat, un cant de sirena, de sirena que plora totes les absències. "
No sé si em trobaràs massa ingenu i confiat, o pot ser pensis que practic l’irresponsable esport de la dissociació dels sentiments i pensaments desagradables.
El meu punt és: té tanta d’importància que alguns donin l’espectacle de sortir a moure les banderetes? Deuen estar ben a plè mirant-se per la TV, esperant a que els comptin a veure si han han estat "molts".
Després del seu quart d’hora de càmera, la vida segueix desplegant-se.
“La mort de qualsevol és la mort sencera”
Fas música amb els mots. Encara que el rerefons de tot plagat, és en la mentida i l’engany premeditat.
No puc estar-me de passar per ca teva. Gràcies Victòria pels ànims.
El proper post va per tu. Una abraçada.
La llum de la nit es gronxa
a la cruïlla fosca del penya segat.
la llum crispada, amb mala llet, ens arrossega a tots i ens fa mirar abaix, les aigües estan enfadades, remogudes, cabrejades…algú veurà que això no pot seguir així, però d’altres estaran encantats…
una abraçada amiga, segueix anant al jardí i escriu, escriu i gaudeix!