Blog d'en Xavier Mir

Afortunadament, i malgrat els riscos que assenyalava a l’apunt d’ahir, les tensions a la República Moldava encara no han anat més enllà de concentracions de suport o de protesta, de declaracions i de jornades frenètiques per als pobres periodistes i d’un cansament molt acusat en bona part de la població, que sovint es refereix als esdeveniments d’aquests darrers dies com a “circ”.

En pocs dies, la recerca d’un primer ministre de consens que eviti les eleccions anticipades ha donat fins a quatre noms, però a més els tres darrers han aparegut en poc més de 24 hores. I quan semblava que ahir al vespre el president Timofti havia trobat l’home en qüestió, aquest matí s’ha sabut quin era el contraatac de Plahotniuc, que tornava a tenir prou suports al parlament: proposar Pavel Filip. En aquest punt he deixat les actualitzacions de l’apunt d’ahir i, en aquest joc d’escacs, era qüestió de saber quin seria el proper moviment de Timofti, que ara tenia la pilota un altre cop a la seva teulada.

I, efectivament, primer ha estat Ion Paduraru qui ha anunciat que retirava la seva candidatura i ara, aquesta tarda, el president Timofti ha fet públic que proposa Pavel Filip. D’aquesta manera, els qui no volen Plahotniuc queden una mica desactivats perquè ell no és el candidat, però segur que no queden convençuts perquè el consideren submís als plans de l’oligarca. Timofti podria haver trobat una solució diguem-ne diplomàtica per evitar una confrontació social que també l’analista romanès Dan Dungaciu veia ahir inevitable arran de la designació de Paduraru. Si això ha de servir per calmar els ànims a curt termini, segurament més d’un ja ho donarà per bo, però la veritat és que la idea que les eleccions anticipades són l’única solució possible està força estesa. La qüestió és tenir un primer ministre que pugui garantir la qualitat democràtica d’aquestes eleccions. I en aquest sentit, tenir com a primer ministre una persona del mateix partit que Plahotniuc i que, a més, és ministre en funcions de Tecnologies de la Informació i la Comunicació potser no és un gran consol.

Haurem d’estar atents a la resposta dels manifestants. Caldrà veure si fan un mínim de confiança a Filip o si no li donen ni cent hores de gràcia. Cent dies, ara mateix, en aquell país, serien coses d’una altra galàxia. I potser ni tan sols els deliciosos bombons de la fabrica Bucuria, que Filip va dirigir entre 2001 i 2008, no endolciran l’amargor que acumula la població moldava.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!