Ho hem aconseguit! Hem sortit de la blogosfera. Després que la setmana passada E-notícies publiqués una breu nota que no va quedar gaire destacada però que sempre és d’agrair, avui Vilaweb publica la notícia de la campanya. Entre tots hem fet possible aquesta notícia. Moltes gràcies a tothom un cop més. Esteu participant en la que segurament és la primera campanya sobiranista destinada a incidir en els mitjans de comunicació i que utilitza les noves tecnologies de la comunicació com a mitjà de difusió. Vilaweb ha demostrat un cop més la seva categoria de diari digital NACIONAL. A tall d’exemple, mireu quants equips del país diuen que hi ha a la primera divisió de la lliga de futbol la resta de diaris i quants diu que n’hi ha Vilaweb. Segurament tot és perfectible, però en Vilaweb hi tenim un pilar dels forts.
I la notícia no ha vingut sola. Fa uns minuts, Víctor Alexandre ha escrit un comentari al meu bloc en què anuncia la seva adhesió a la campanya. Ahir demanàvem el suport de persones amb capital mediàtic que ajudin en la difusió i abast de la campanya i ja en tenim un dels grans. Estem d’enhorabona. Entre una cosa i altra, les lectures de la Crida a la blogosfera s’han disparat. Al moment d’escriure aquestes ratlles ja en són 1.155. I la blogosfera continua generant efectes col·laterals en forma de debat. Feu una ullada als articles de Pau Comes i a L’Aleix a ca la Toca, per exemple.
Falten sis dies. Sis dies en què hem d’aconseguir que la premsa impresa es faci ressò de la campanya. Ens acostem al nucli resistent, a aquells mitjans més reticents a admetre la normalitat del debat sobiranista, a aquells articulistes que insisteixen a fer veure que és una utopia i que escarneixen aquesta opció preguntant quin botonet cal prémer. Ens acostem als qui miraven a una altra banda quan Montenegro feia el seu referèndum d’autodeterminació. Ara tenim l’oportunitat de demostrar que el sobiranisme no és una cosa de quatre arrauxats com massa sovint s’ha volgut fer creure, sinó que té un suport social real format per persones de carn i ossos que toquem de peus a terra. No cal militar en cap partit ni pertànyer a cap associació ni res d’especial. Només cal que cadascú es demani si se sent còmode dins l’estat espanyol o si creu que val la pena que tinguem un estat propi. El dia que siguem majoria no hi haurà més remei que acceptar-ho com fins ara hem acceptat la legalitat vigent que ens va imposar la malanomenada Transició. Mentrestant, cal expressar l’opinió, i aquesta és una ocasió excel·lent. Qui no tingui bloc, que n’obri un; és molt senzill. I ens veiem tots a partir del dia 4 de setembre.
Per un estat propi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo no tinc bloc, però els correus electrònics que envïi i les aportacions a fòrums que faci durant la setmana del 4, portaran afegit a l'”assumpte” la frase de la campanya.
Gràcies per haver tingut la idea.
Independència!