Blog d'en Xavier Mir

Tal com havia anat explicant als darrers apunts, aquest matí s’ha votat la moció de censura que els socialistes del PSRM de Dodon i el comunistes del PCRM de Voronin van entrar dijous passat. Finalment, el PD de Marian Lupu hi ha votat a favor. Després de tres hores de debat, 65 vots a favor i 18 en contra han fet que la moció prosperés i que ara el govern Streleț ja sigui un govern en funcions. Ara té tres dies per presentar la dimissió al president Timofti, que tindrà 15 dies per proposar una altra persona per al càrrec. Si aquesta persona proposada fos rebutjada i les altres que proposés també, al cap de 45 dies s’hauria de dissoldre la cambra i convocar eleccions legislatives. Streleț va ser investit el passat 30 de juliol amb una majoria molt ajustada de 52 vots dels 101 de la cambra.

Les primeres reaccions no s’han fet esperar. El Ministeri d’Afers Exteriors romanès ha emès un comunicat en què demanava que prevalgui el mandat proeuropeu expressat a les urnes el passat 30 de novembre i recordava que l’estabilitat del país veí és una prioritat tenint en compte la situació a la zona. I el president romanès, Klaus Iohannis, ha penjat aquest missatge a Facebook: “La República Moldava passa actualment per un període difícil, però això no ha de ser impediment perquè el país continuï la seva trajectòria europea. És essencial que les forces polítiques actuïn amb maduresa i responsabilitat i que formin de manera urgent un govern estable que continuï fent esforços en l’àmbit de les reformes i de la consolidació de l’estat de dret. En aquest sentit, Romania referma la seva determinació d’ajudar en tot allò que pugui la República Moldava.”

Unimedia ha recollit algunes de les reaccions a la xarxa de to més o menys humorístic, mentre que analistes com Serghei Ostaf ja han fet les primeres valoracions, que sens dubte aniran sortint a mesura que avanci el dia i, sobretot, que es vagin fent les diverses tertúlies televisives que hi ha al país al vespre. Ostaf ha dit que li sabia greu la dimissió i que no la trobava prou argumentada.

L’europarlamentari romanès Siegfried Mureșan ha assegurat que “diguin el que diguin ells, el PD ja no és un partit europeista”, els ha acusat d’irresponsables i ha augurat una gran inestabilitat econòmica a la república veïna.  Mureșan és membre de Mișcarea Populară, el partit que va tenir el congrés fundacional dissabte passat i que presideix Traian Basescu. La setmana passada, tant ell com Basescu van coincidir al congrés del PPE a Madrid amb Valeriu Streleț. Lupu, però, president del PD, també ha fet una crida a la responsabilitat i ha dit que des d’ara mateix inicia converses amb tots els partits i tots els diputats independents que donen suport al procés d’aproximació a la UE i que cal posar l’interès del país per davant de tot. Paraules buides i hipocresia de l’un? Campanya de desgast i desprestigi de l’altre?

Agora.md recull que un altre exprimer ministre, Iurie Leanca, preguntat si estaria disposat a tornar a ser-ne, ha respost avui que ara no es tractava d’això sinó de resoldre aquesta situació a través d’una nova majoria parlamentària per poder continuar avançant en les reformes que necessita el país i de recuperar la confiança dels ciutadans. A la votació, els tres diputats del PPEM de Leanca s’han abstingut.

El liberal Mihai Ghimpu (PL) ha dit que ara cal tornar a asseure’s a negociar deixant de banda greuges personals i formar una altra coalició proeuropea (seria l’AIE-4), mentre que el vicepresident del PLDM, Vadim Pistrinciuc, ha declarat enigmàticament que “riurà bé qui riurà darrer“.

En el seu darrer discurs [vídeo en romanès], Valeriu Streleț ha acusat els seus companys d’aliança de voler mantenir el sistema existent, sistema que Filat va qualificar de podrit quan se li va retirar la immunitat i que va dir que ho era perquè penjava d’una única persona: Vlad Plahotniuc. En la mateixa línia, Valeriu Streleț ha dit que no creu que el fiscal general Gurin o el cap del CNA Chetraru estiguin impulsant personalment les investigacions de corrupció. Streleț també ha dit que el passat 17 d’octubre va rebre una trucada de Plahotniu i que no va voler parlar amb ell i que segurament això li ha costat el càrrec.

Quant a les conseqüències, la més immediata és que tant el ja exprimer ministre Valeriu Streleț com els ministres del seu equip abandonen el Parlament perquè en el seu dia van renunciar a l’acta de diputats per assumir els càrrecs de govern. Però és clar que ara s’obre un període d’incertesa amb diverses complicacions pel mig, com ara que al març acaba el mandat del president Timofti. En aquesta línia, i malgrat les consideracions que extreia de la premsa a l’inici de l’apunt, el liberal Ghimpu declarava avui que “el Parlament no es pot dissoldre fins a la primavera, però un govern sense atribucions seria la mort del país. Ni tan sols per la primavera no es podria dissoldre perquè cal triar president i precisament a la tardor el país no pot estar sense tenir un govern amb totes les atribucions”.

A la vista d’aquestes dificultats a l’hora d’interpretar la llei, Independent.md ha publicat un article aquesta tarda que ajuda a aclarir-ho: “El primer ministre i els ministres de l’actual govern quedaran en funcions fins que el Parlament voti un nou executiu. En aquest període, però, no podrà legislar. La Constitució no preveu la durada que pot tenir un govern interí. El president del país ha d’iniciar consultes amb els partits parlamentaris per triar un nou candidat a primer ministre. Segons l’article 98, un cop consultats els grups parlamentaris, el president designa un candidat que, al cap de quinze dies de la designació, demanarà el vot de confiança al Parlament tant per al programa de govern com per al cartipàs. L’article 85 preveu que en cas que sigui impossible formar govern [..] durant 3 mesos, el president té la facultat de dissoldre el Parlament després de consultar-ho amb els grups. El Parlament també es pot dissoldre en cas que el primer ministre designat no obtingui el vot de confiança, al cap de 45 dies de la primera sol·licitud i només després que es rebutgin, com a mínim, dues sol·licituds d’investidura. Amb tot, i d’altra banda, la Constitució també preveu que no es poden fer eleccions els sis darrers mesos del mandat d’un president, de manera que fins i tot en el cas que els propers tres mesos no es pogués nomenar un govern, el Parlament no es pot dissoldre abans del març de l’any vinent [que és quan expira el mandat del president].”

És evident, doncs, que caldrà tenir molt present la constitució moldava a l’hora de fer previsions sobre possibles escenaris de futur. A mesura que hi hagi noves declaracions i noves informacions, veurem quines poden ser les conseqüències d’aquesta votació d’avui. Si més no, ja no tornaran a confondre el fins avui primer ministre moldau amb Vladimir Putin, com va passar ara fa un mes a la seu de Nacions Unides. La imatge, però, pren un aire metafòric més enllà de la seva persona: què farà el país? S’acostarà a Putin o  continuarà avançant cap a Romania i cap a la UE?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!