Paral·lelament –i això té una gran importància– la també socialista Carme Chacón ha tingut la gosadia i la fatxenderia d’afirmar que ella està satisfeta amb la sentència i que, per tant, no anirà a cap manifestació. Són del mateix partit. O, en tot cas, si havíem de fer una distinció entre la línia PSC i la línia PSOE, tant Montilla com Chacón se suposa que eren de la línia PSOE. Amb l’antic PSC arraconat i defenestrat, doncs, ara ja tenim servida la divisió dins del PSOE. Què ha de fer el votant socialista de Catalunya? Obeir Zapatero i Chacón o obeir el president de la Generalitat? Francament, se m’en fot; la qüestió és que ja estan dividits i que és bo comprovar que ells no són els únics que saben dividir per vèncer, que nosaltres també n’hem après.
En aquest espai unitari al qual ens han convocat, doncs, per dir que som una nació i que nosaltres decidim; en aquest espai on es lluita perquè s’imposi una de les dues lectures; i en aquest espai on en qualsevol cas es subratlla que de normalitat res de res, que la sentència del TC marca un canvi de cicle; en aquest espai, doncs, ells estan reculant i nosaltres avancem. Això en fa una oportunitat encara millor que no era inicialment. Per tant, continuem treballant, continuem fent reunions i sopars i trobades i intercanviant opinions perquè la reflexió arribi fins a l’últim racó, que si ens hi aboquem la lectura vencedora no podrà ser cap altra que la nostra: aquesta és la manifestació en què, davant el cop de porta d’Espanya als federalistes i als autonomistes de Catalunya, tots junts diem que és hora de decidir a les urnes si volem o no volem un estat propi. Demostrarem a Artur Mas que ja estem madurs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Selecció catalana (Puyol, Piqué, Capdevila, Xavi, Busquets, Cesc) amb cinc reforços es cola a les semifinals del Mundial. Per cert, que es deixi de dir que el suport a la selecció espanyola és mostra d’antiindependentisme. Sóc independentista i m’alegro dels triomfs de la selecció espanyola, especialment quan juguen bé com ho estan fent i hi ha tants jugadors catalans (em deixo Valdés entre els suplents) o del Barça (Iniesta, Pedro) o formats al Barça (Cesc). Repeteixo, SÓC INDEPENDENTISTA CATALÀ I M’HE ALEGRAT DEL TRIOMF DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA. Quan Catalunya sigui independent, evidentment, aniré amb la selecció catalana i a Espanya que l’animin els seus.
Crec que aquesta ambivalència la sentim molts catalans, no cal que ens n’amaguem. Però no ens confonguem, no és per “lleialtat” a Espanya, és per proximitat: també prefereixo que guanyin els equips europeus. Els bons resultats d’aquesta Espanya-farcida-de-catalans al Mundial de Sud-Àfrica no fan més que refermar el potencial que tindria una selecció catalana competint oficialment. Valdés; Oleguer, Puyol, Piqué, Capdevila; Cesc, Busquets, Xavi; Corominas, Bojan i Sergio García. Com a mínim a quarts de final.