Blog d'en Xavier Mir

El passat dimarts 20, el líder del PSRM Igor Dodon feia pública la intenció de presentar una moció de censura al govern de Streleţ [notícia en anglès a Jurnal i vídeo de la roda de premsa posterior en romanès] amb el suport de 42 signatures. 22 eren del PSRM (els altres dos diputats socialistes estaven absents del país al moment de presentar la moció, però la podran votar) i 20 del PCRM, amb la qual cosa se superaven les 26 que es demanen. Els dos partits necessiten set vots més d’alguna altra formació per arribar als 51 que donen la majoria absoluta i, lògicament, totes les mirades estan pendents del que pugui decidir el PD de Marian Lupu. Si es demanés votació secreta, l’anonimat faria molt més fàcil la decisió dels diputats del PD, que és el que es tem Streleţ.

Conscients que fer caure el govern depèn d’ells, el diputat del PD Sergiu Sîrbu va fer valdre el pes del seu partit i va apel·lar a “les regles del joc” que el govern ha de complir. Si ho fa, va dir, no hi ha motius per a cap moció de censura. Strelet, però, està convençut que darrere d’aquesta moció no hi ha els socialistes, que en serien els mers executors, sinó Vladimir Plahotniuc, com a represàlia de veure’s  afectat per la rescissió del contracte de concessió de l’aeroport iniciada aquesta setmana pel govern.

El ple del parlament es va fer dijous 22 i es va resoldre que la moció es votarà dijous vinent, dia 29. La sessió va ser força accidentada a causa de diverses pauses i finalment el PLDM va abandonar l’hemicicle. Posteriorment, el president de la mesa, Andrian Candu (PD) va fer unes declaracions en què assegurava que el PLDM tenia una agenda paral·lela amb la Plataforma Dignitat i Veritat i que havia intentat fer xantatge als dos altres partits de la coalició de govern. Respecte de la moció de censura, va dir que era un dret de l’oposició, però que la voluntat del seu partit era que la coalició de govern continués treballant. En el torn de preguntes, la primera periodista a fer-ne va ser de Publika TV, controlada per Plahotniuc, que va demanar-li en quin supòsit el PD votaria favorablement la moció. Candu va respondre que no hi havia cap decisió presa i que ells apostaven per la continuïtat, però que demanaven al PLDM que es calmés i tornés al consens amb la coalició de govern.

Al programa televisiu d’entrevistes Puterea a patra [El quart poder], el president del PCRM (comunistes) Vladimir Voronin va fer dijous 22 un seguit de comentaris que la premsa ha recollit extensament. A Tribuna.md, per exemple, destaquen que si el govern de Valeriu Streleţ (PLDM) caigués, Voronin donaria suport a un govern tecnòcrata o bé a un govern que obtingués el suport dels 79 diputats de PCRM, PD, PL i PSRM, una unitat de tots contra el PLDM que és la que va permetre treure la immunitat a Filat  perquè fos detingut pel Centre Nacional Anticorrupció (CNA). Tot i que des del 2009 PLDM, PD i PL han format un govern de coalició europeista, els propers dies podríem assistir a una revisió de les aliances que podria significar també un canvi d’orientació del país.

Preguntat si l’actual president del Parlament, Andrian Candu, podria ser un bon primer ministre, Voronin no s’ha mullat, però ha tingut paraules amables per a ell. Cal recordar que Candu és del PD, el partit amb què es relaciona Vlad Plahotniuc, del qual ha estat vicepresident fins fa poc i en representació del qual va formar part també de la mesa del parlament. La pregunta, doncs, vehicula la idea que Candu podria ser l’home de Plahotniuc per substituir Valeriu Streleţ si prospera la moció de censura.

Ahir a la tarda, els tres partits de la coalició de govern van fer una reunió a porta tancada al parlament. El primer a sortir-ne va ser el primer ministre Strelet (PLDM), que va ser molt breu perquè feia tard i només va parlar d’un pla d’acció i va dir que la moció de censura no tenia fonament perquè ell no era cap corrupte. El segon a sortir va ser el liberal Ghimpu (PL), que es va sorprendre que Strelet no hagués explicat pràcticament res i va assegurar que ells estan per la continuïtat de la coalició i que no votaran la moció. El més esperat era Marian Lupu (PD), que va dir que havia trobat molt confusa la proposta del pla d’acció i que li semblava sobrera. Va assegurar que el que cal són menys papers i més acció, ara que arriba l’hivern i que hi ha problemes urgents. Va insistir molt més en la necessitat d’una àmplia majoria parlamentària per resoldre aquests problemes que no pas en el compromís amb l’aproximació a la UE o en la continuïtat de la coalició de govern. Quan li van preguntar explícitament sobre aquesta darrera qüestió de cara a la moció de censura, va respondre, molt en la línia d’Andrian Candu, que era el PLDM qui havia d’explicar si la coalició de govern encara era viva, ja que s’havia sentit xantatjat i no tenia clar si el PLDM estava al costat de la coalició o al costat de la Plataforma Dignitat i Veritat vistes les dimissions que ha demanat aquesta setmana. En tot cas, a diferència dels dos altres líders, Lupu va dir que la decisió sobre la moció no estava presa i que n’havia de parlar amb els companys de partit. Tot plegat fa la sensació que s’està començant a justificar el vot favorable a la moció.

I mentrestant, el socialista prorus Igor Dodon s’ho passa d’allò més bé preparant la setmana i prometent més sorpreses per fer caure la coalició de govern. Aquesta setmana que demà comença, a Moldàvia està en joc l’inici d’un possible canvi d’orientació del país. Si des del 2009 es mira cap a Europa, ben aviat la UE podria trobar-se que l’àrea d’influència de Putin ja arriba al riu Prut.

Actualització de dimarts 27 a les 17.30 h

Ahir, el president del PD Marian Lupu va ser al Parlament Europeu per una reunió del Comitè “Willy Brandt” de Política Exterior i va fer-hi unes declaracions que avui mitjans moldaus com Publika s’han encarregat de recollir. El tema central era la corrupció i tant Lupu com l’alemany Knut Fleckenstein van assegurar que a la República de Moldàvia s’hi estava fent bona feina. Van donar com a prova el fet que les investigacions i les acusacions no s’estiguin limitant a persones poc rellevants i que afectin persones importants, en una clara referència a Vlad Filat. Al mateix acte, Lupu va afirmar, i ho ha reproduït avui al seu mur de Facebook, que “el PD no permetrà que s’arribi a unes eleccions anticipades perquè seria un escenari molt perillós en les circumstàncies actuals (…) podrien fer que arribessin al poder forces polítiques antieuropees”.

El missatge tranquil·litzador és normal per al lloc on es van fer les declaracions, però si tenim en compte que dijous es vota la moció de censura i que sense els vots del PD té poques opcions de prosperar, no seria gaire lògic que després d’aquestes declaracions els vots del PD es posessin al servei de PSRM i PCRM, impulsors de la moció i partidaris d’un viratge del país cap a la Federació Russa.

Sembla que el PD està decidit a intentar ser el partit principal entre les tres forces que fins ara s’han considerat europeistes. En aquest sentit, un vot favorable a la moció de censura podria donar-los una segona victòria en la lluita per afeblir el PLDM després d’haver apartat Vlad Filat. El discurs del PD s’està basant, crec, en tres punts: (1) és un partit corrupte que s’ha de renovar, (2) és un partit més fidel a la Plataforma DA que no pas a la coalició de govern i (3) és el partit culpable de posar en risc l’orientació europeista vigent des del 2009.

Tots aquests matisos tindran segurament el seu pes corresponent en les negociacions de cara a la moció de censura de dijous. La formació d’un nou govern arran de l’èxit eventual de la moció podria reforçar el PD si aconseguís, per exemple, que Candu fos primer ministre. Aleshores apareixerien com els salvadors de la coalició europeista i estarien en una posició que els permetria continuar arraconant el PLDM de cara a les properes eleccions, fossin quan fossin. I segons quina sigui la resposta del PLDM, el PD el pot acusar de ser ells qui han liquidat el projecte europeista. I segurament PSRM i PCRM prefereixen que la coalició de govern estigui controlada pel PD, amb qui podrien formar propers governs segons com anessin les coses. La centralitat del PD, doncs, s’està reforçant considerablement aquests dies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!