Blog d'en Xavier Mir

D’infart. Aquest país nostre és d’infart. El 8 de juny entra la independència al Parlament i el 15 Artur Mas surt amb el tema de la immaduresa. Salta la sentència del TC, es convoca la manifestació del 10 de juliol i comencen a sortir veus que diuen que no hi ha d’anar ni un sol independentista. Miro l’agenda dels propers dies, setmanes i mesos i no vull ni pensar què pot passar d’aquí a les eleccions. Jo, francament, no descartaria cap opció. No és que tot estigui per fer, però sí que tot és possible. Pot ser que CiU ho freni tot i pot ser que tinguem una composició al Parlament que faci realitat la independència abans del 2014. Potser el 2011 mateix. Però que no serà fàcil ens ho demostra, per exemple, el que va passar ahir a molts mitjans catalans.

Efectivament, ahir al matí es va convocar els mitjans a una roda de premsa en què entitats i persones a títol individual van fer explícit el suport a la manifestació del dia 10. A mig matí ho vaig veure a la versió digital que Avui i El Punt comparteixen i no em podia creure el que hi llegia. S’hi parlava, literalment, de la “manifestació en defensa de l’Estatut“. Fals. Del tot fals. Els convocants no han parlat en cap moment de defensa de l’Estatut i si algú ho ha fet o ho fa mai, deu haver estat a títol exclusivament individual. Però no és només que sigui fals. És que és malintencionat i tendenciós i propi de diaris unionistes com El Periódico. En el cas d’altres diaris, com Directe o Vilaweb mateix, la rectificació del redactat i el reconeixement explícit –que s’agraeix– demostra que es tracta d’un error. Però que l’Avui i El Punt i altres ho mantinguin passades vint-i-quatre hores em sembla prova d’una incompetència preocupant o d’una determinació a manipular com ja fan altres diaris i com no m’esperava d’aquests.

L’error l’entenc i no deixa de ser una prova de la pressió amb què treballen els periodistes en termes de violència simbòlica, la mateixa pressió que afecta el conjunt de la ciutadania i contra la qual treballem. Això, en definitiva, permetrà valorar millor el mèrit del resultat del dia 10. Quan hi ha intenció política, cap paraula, cap expressió no és innocent. Defensar l’estatut ho han de fer els governants perquè és la legalitat vigent mentre no la canviem. I ho fan també els qui, decidits a no ser honestos, s’hi aferren com al salvavides per frenar la independència. Però si no és error, és inadmissible. Si al llarg d’avui aquests mitjans no rectifiquen –rectificació que, tan tardana, hauria d’anar acompanyada ja d’una disculpa– ens trobarem davant d’una greu irresponsabilitat.

No aniria gens malament que, per compensar els danys que s’han originat amb aquesta informació falsa als digitals i amb la que es publicarà avui en paper, es fes una declaració conjunta deixant ben clar que el lema dels convocants diu “Som una nació. Nosaltres decidim” i prou. I que la defensa de l’Estatut és únicament una de les dues lectures en litigi. Si la manifestació fos en defensa de l’Estatut difunt, tots els independentistes que tenim previst anar-hi, que no en som pocs, canviaríem d’opinió. Qui faci córrer, doncs, aquesta lectura i la faci passar per realitat, es posa tot l’independentisme en contra. Oi que val la pena rectificar? Oi que val la pena que prestem la màxima atenció al llenguatge que fem servir i que siguem curosos a l’hora de triar l’expressió exacta? Doncs comptem que aquest mal ja està fet i que s’ha de compensar de manera clara i urgent.