Són quinze dies en què
els candidats no deixen gaire espai per a res més i provoquen
una saturació política a la xarxa que es nota. Si la
campanya té alguna utilitat, segur que no és per als
qui naveguem per la catosfera i pengem apunts en blocs. Tampoc en deu
tenir per a la militància, que suposem que en tots els casos
té el vot decidit. Dels tres fronts sempre comentats per
aquest bloc, només el primer i el segon tenen un rol intensiu
fins al 8 de març, però el tercer no dorm pas a la
palla. Com sabeu, el dia 9 hi haurà taules a diversos indrets
de la nació per recollir signatures pel dret de decidir. I
avui, gràcies a un apunt d’en Marc
Belzunces a la XBS fa poc més
d’una hora, m’assabento que el projecte estatpropi.cat
ja té més de 18.000 adhesions.
Qui vulgui pot fer veure que si ERC
treu menys escons que fa quatre anys això és un
retrocés de l’independentisme. Però la realitat,
indiscutible i cridanera, és que cada cop més persones
manifesten que són partidàries de la solució
independentista. Ho diu el mapa dels Països Catalans
d’estatpropi.cat, però també ho diu en Gabriel Colomer
mateix encara que li sàpiga greu. Un 19,4% no és una
quantitat que el govern es pugui passar per l’aixella, però
encara menys si hi afegim aquell 36,4% que vol un estat dins d’una
Espanya federal. Uns i altres reclamem una sobirania que no tenim i
resulta que som el 55,8%, més de la meitat.
Paradoxalment, doncs, la campanya dóna
una sensació de treva, una cessió de protagonisme als
polítics, al primer i al segon front, perquè facin allò
que puguin ara que és el seu moment. Però el 10 de
març, quan es tanqui aquest parèntesi, tornarà
la política, la de debò, la que no passa per debats tan
mediàtics com inútils ni per declaracions d’obligada
publicació que avorreixen i saturen. El 10 de març
torna la política del dia a dia. Abans d’obrir-se el parèntesi
n’érem menys de 18.000. Quan es tanqui, en serem més.
Estatpropi.cat és present, com
la XBS, al Twitter;
tots dos projectes informen de les novetats a través d’aquell
espai. Però gràcies a una idea que va tenir Lluís
Soler, que per cert és el número 15 per ERC a
Barcelona, també al Facebook hi ha una causa de suport a
aquesta iniciativa, una manera més de fer conèixer el
mapa, una manera d’arribar a altres persones que no es mouen per la
catosfera. Ara mateix, la causa té 651 membres.
Ja ho veieu. No us fieu mai de la calma
de la campanya, que és mare del temporal per la independència
que vindrà a partir del 10 de març. Tot fa pensar que
la desobediència, la insubmissió o la transgressió
que tard o d’hora haurem d’emprendre no arribarà el 9 demarç
tan articulada com la voldríem, però de la mateixa
manera que aprovar l’Estatut ens esbrossava el camí cap a la
plena sobirania sense haver de passar per més reformes
estatutàries, quan hagin passat aquestes eleccions tindrem per
davant tota una legislatura per donar l’empenta final al procés.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot el que vulguis però si auqest 19 % no vota un opció independentista clara, se’ns passaran per la pedra tota la vida.
De qué serveix ser independentista i no votar, o votar en blanc, o partits constitucionalistes com PSC o CiU : directament de res.
Tant de bó es vagin cumplint (amb pressa i sense pausa) aquestes legítimes i nobles espectatives pel futur del nostre pais. Des de la xarxa i fóra d’ella cal que tots ens fem forts en aquesta lluita. Jo també estaré en una taula recollint signatures pel dret a decidir, el dia de les eleccions blanques. Decidim la independència!
Si a la votació al Senado per Barcelona es presenta Entesa (psoE+ERC+IC) i els seus components son Molas (psoE), Arqué (psoE) i Guillot (IC), on han de posar la creueta els votants d’ERC que sembla que defensen l’estat propi? O han de seguir amb la "pluja fina" i votar als ecosociates?.
És curiosa aquesta situació. Quan fa uns dies plantejaves aquests dies previs al ) de març en els termes que ho vares fer, pensava; vols dir que és tant fort? Però em va durar uns minuts de pensar-hi per a veure-ho ben clar. Felicitacions a estapropi.cat, jo feia uns dies que celebrava l’apropament a aquesta xifra.
Avui aprofitaré una mica de calma per a fer una lectura esperada:
"El cas de Catalunya"
Apel·ació a les Nacions Unides
Conferència sobre organització internacional
San Francisco, California
Abril 1945
Consell Nacional Català
(Delegació als Estats Units)
Òmnium Cultural n’ha fet una edició facsímil especial pel diari Avui. M’acaba d’arribar per correu, i és una sorpresa agradable. Des del dia que un veí me’n va parlar -fa un parell d’anys crec- que tinc ganes de llegir aquest text.
Salut!
Però és veu que per anar a pastar fang en calen amb 18.000 encara no són prou i en calen més.
Aquesta nit, en David Bassa i la Mònica Terribas han passat revista a 6 partits que no tenen representació parlamentària: els Verds, el POSI, Un Partit Comunista, el Partit dels Pensionistes, Família i Vida (contra l’eutanàsia i l’avortament)… i Ciutadans en Blanc. D’aquests darrers, en David Bassa ha assenyalat que encara que traiessin el 3% dels vots exigit per arribar al Congrés, no hi anirien. La seva proposta és concentrar els vots en blanc en una formació -la seva- per tal que el vot en blanc no afavoreixi cap altra llista. I si algun dia arribessin a tenir 5 diputats, posem per cas, hi hauria 5 escons buits al Congrés durant tota la Legislatura. És la seva forma de protestar per l’actual sistema polític. Em sembla una proposta digna d’atenció, sobretot pels qui rumiem si anem a votar en blanc.
D’altra banda, em passa pel cap un vot nul al PC-SCE (Països Catalans Sense Crosta Espanyolista), un "partit" que concentraria alguns d’aquells elements que la gent dels Països Catalans en general agrairíem que estiguessin a Madrid, o a Cáceres, o a Santoña… mentre no estiguessin a Catalunya, València o Mallorca. Parlem de Rita Barberà, Ernst Maragall, Joan Ferran, Daniel Sirera and All Stars.
Interessats d’arreu dels PPCC podeu aportar suggeriments o confeccionar-vos la llista al vostre gust, això sí, posant unitàriament les sigles del partit: PC-SCE.
Aquells que volem la independència, segons ens diuen un 19%, a qui hem de votar? Esquerra, PRC, CiU, abstenció, vot nul, vot en blanc? No anem prou bé. Els partits i coalicions, almenys els parlamentaris, només pensen en l’estat espanyol. Sento dir-ho. Si les plataformes cíviques, com la PDD, el CES, SiP no comencen per fer accions conjuntes (i molts dels seus membres en són de més d’una d’elles) els grups polítics no faran avançar res. O com ha passat amb Esquerra que l’han ben fotut. Molta gent viu encara amb idees molt antigues i només un terrabastall pacífic i català les pot fer somoure. Del germen de les plataformes han de sortir líders i accions polítiques. Un nou partit socialment transversal és la solució. Catalunya el necessita i els catalans també.