Si el PSC tingués ànima, en sentiria el dolor. Les darreres declaracions de Maragall no poden passar desapercebudes. Primer, els retrets a Zapatero, en una línia no tan allunyada del que va dir Joan Carretero i que, per cert, va portar Maragall a no comptar més amb ell. Després, el desencís de l’estatut, cosa que dóna la raó a Esquerra. I ara, promovent un partit diferent del PSC-PSOE, cosa que implica que el PSC ja no serveix, que és una eina avariada per a un socialista tan important com l’expresident de la Generalitat. Quan Pere Esteve va marxar de CiU, els nacionalistes haurien d’haver fet autocrítica; i com que no en van fer, ara són a l’oposició. Si la resposta del PSC és negar tota malaltia de la seva ànima, l’agonia del socialisme català serà lenta. Com deia el clàssic: coneix-te, accepta’t i supera’t. Però si davant les paraules de Maragall es mira a una altra banda, estem donant la raó als qui pensen que els partits són només aparells de poder sense ànima.
Maragall
diu ara que Catalunya només es pot sentir lliure dins el marc europeu. Benvingut, president, al món dels qui volem un
estat propi. Però no hauria de perdre de vista que mentre ell era president va dir que voler la independència és ridícul. Cal entendre que finalment ha canviat d’opinió. Ell també. Finalment ho veu clar, com cada dia més persones. Com López Tena, com el futbolista Gabri. A poc a poc tots van sortint de l’armari. Però Maragall va frenar i descartar la via sobiranista mentre tenia ocasió d’aplicar-la. Què farà ara per compensar el mal fet al país? Què diran ara aquells que ens volien portar a una solemne i genuflectora rectificació? Necessitem fets reals que permetin quantificar la rectificació de Pasqual Maragall.
I per part del PSC, la seva ànima malalta només trobarà consol en l’examen de consciència. Pecaran encara de supèrbia i ens negaran encara el dret de decidir? Tornarem a sentir Iceta dient que el dret d’autodeterminació és una collonada? La millor penitència és la democràcia. Els darrers informes del CEO diuen que la meitat de la població del Principat vol un estat propi, bé independent o bé dins d’una Espanya federal (que no es vol federalitzar). Són percentatges prou elevats perquè els estudis passin a ser consulta real i vinculant.
Mentre el govern manté bloquejada aquesta opció, la societat civil continua impulsant-la, i això vol dir que els partits governen, però que l’impuls moral del país el porta la societat civil. Ho escrivia a l’apunt d’ahir: els partits són a les portes d’una nova sacsejada, la tercera i definitiva, la que els ha de portar a recuperar el lideratge del país vinculant tota acció política a la recuperació de la sobirania. Mentre ells s’ho rumien, més de mil persones ja s’han afegit al mapa de l’estat propi (www.estatpropi.cat); tres-cents cinquanta blocaires s’han sindicat a la Xarxa de Blocs Sobiranistes; el sobiranisme continua estenent-se també sectorialment, com ho prova la presentació de Sindicalistes per la Sobirania, adherit a Sobirania i Progrés i de la qual s’informa també a Socialcat.
Maragall no ha sortit de l’armari, continua pensant el que ha pensat sempre: que la independència de Catalunya és una cosa ridícula i fora de lloc. El que li passa al molt il·lustre personatge és que el seu ego està tocat pel tracte que ha rebut tant per part de Zapatero com pel conjunt del seu partit, el PSC-PSOE. Està ferit i s’hi torna de la manera que pot.
Per a mi, Pasqual Maragall no té cap mena de credibilitat. No sap mantenir una mateixa opinió dos dies seguits, i el seu afany de protagonisme mediàtic està fora de qualsevol dubte. ¿Què es pot esperar d’un home que quan era president del país deia que amb l’Estatutet de la Moncloa Catalunya es convertiria en un quasi-Estat, i ara afirma que aquest Estatutet és tan poca cosa que més valdria no haver impulsat la reforma estatutària?
Maragall no té credibilitat. Si ara que diu coses que poden jugar a favor de les tesis sobiranistes, li donem un mínim de crèdit, on quedarà la nostra dignitat? Maragall és un producte caducat, digne de figurar en una deixalleria comarcal. Si algú pretén reciclar-lo quedarà atrapat en la inutilitat del personatge.
És un pijo malcriat que quan no es fa el que ell o el "tete" diuen, s’enfada i comença a escampar la porqueria mitjançant el ventilador mediàtic que li proporciona la seva estirp. Faríem un mal favor al sobiranisme si concedim massa minuts a preocupar-nos per la seva opinió. Que vagi al PD Europeu i allà cremi tot el que toqui!
Benvolgut Xavier
No sé si has llegit el meu post, on enllaço un article en el qual, fa més de dos anys i mig, vaig vaticinar que això acabaria com el rosari de l’Aurora. Jo no sé si Maragall, que és un home tossut, admetrà mai la idoneïtat i conveniència de la segregació de la seva (ja no tan) estimada Espanya. Tot i això, el seu inconscient, en deu anar ple.
El pots enllaçar aquí
Llegeixo, a la Avui, una notícia que, no per esperada, no deixa de provocar una gran tristor. Novament, Un alt dirigent d’ERC, seguint les ordres del president Montilla, tira enrera el que havien dit fa 15 dies. Ara, la rectificació es molt important. Aparquen i rectifiquen sobre el nonnat referèndum català sobre l’autodeterminació, en el cas que el Constitucional tiri per terra algunes de les millores importants de l’actual Estatut.
Que ha passat? ERC no creu ja en la via del referèndum? Ja no són sobiranistes ni nacionalistes?
O entrarem novament a jugar i dir allò de la tàctica i l’estratègia?
Els fidels votants i seguidors d’ERC, poden seguir gaire temps amb aquestes continuades dutxes escoceses d’aigua gelada amb les que els obsequien els dirigents, seguint el pas que Montilla vol?
Pluja fina? Dimissió de continguts i d’aspiracions.
Carretero, si tu no ho arregles aviat, a ERC no l’arregla ja ningu. Ni el Sant Avi que retornès.
Alea iacta est. ERC, com digué en Carretero, novament ho demostra, satel.lit del planeta Montilla. I res mes.
Aixi estem.
Pagina 8 de l’Avui d’avui
ERC rectifica i congela la proposta d’un referèndum
| Aparca l’opció de pla B que va votar en el recent debat
parlamentari sobre l’Estatut pel cas que el Constitucional retallés
l’Estatut |
Argumenta que cal esperar que hi hagi una majoria social
favorable
Ka proposta de convocar un referèndum d’autodeterminació, que
fa unes setmanes va provocar la crisi més important que ha viscut el
tripartit de José Montilla, ha quedat definitivament aparcada. ERC ha
rectificat i ha desistit del pla B que va acabar votant en
solitari en el recent debat de l’Estatut, segons va declarar ahir el
portaveu parlamentari republicà, Joan Ridao, a Europa Press.
Segons aquest pla, si el Tribunal Constitucional revocava o
retallava l’Estatut, la reacció era plantejar la convocatòria immediata
d’un referèndum per constituir un Estat propi. Però Ridao va matisar
ahir que aquesta mesura "no es plantejarà immediatament", sinó que
s’optarà per intentar crear una majoria social favorable a la
independència que permeti, "a llarg termini", aquesta opció.
Ridao considera que precisament una sentència del Constitucional
desfavorable a l’Estatut "generarà corrents de simpatia a favor de les
tesis sobiranistes" entre els ciutadans catalans. Tot i això, el
dirigent republicà ha admès que aquesta opció "hauria de créixer molt"
perquè la convocatòria de referèndum tingués alguna utilitat.
Per aquesta raó, el pla B d’ERC en el cas que l’Estatut quedi
retallat pel Constitucional, serà ara el de "treballar per modificar l’statu quo".
Segons el portaveu parlamentari, "això no passa per convocar un
referèndum d’autodeterminació", sinó per una tasca en quatre
direccions. En primer lloc, que ERC tingui més força en la política
espanyola per modificar les postures involucionistes del govern
socialista; en segon lloc, "fer d’ERC una força de govern sòlida i
estable" per després, amb aquest executiu sòlid, recuperar mitjançant
negociació amb Madrid "totes les peces perdudes des de l’Estatut del 30
de setembre".
Al mateix temps, i com a últim punt de l’estratègia, Ridao aposta
per "teixir les condicions per tal que Catalunya en el futur pugui fer
el pas" cap a la independència a través de polítiques que fomentin la
seva competitivitat internacional, com la millora de l’eficiència
administrativa i empresarial o la investigació tecnològica.
Segons el dirigent d’ERC, és l’esforç pel progrés econòmic el que
estaria fent emergir, ja avui, un nou sobiranisme no pas basat en la
identitat, sinó en aspectes pràctics i econòmics, per part d’aquells
catalans, sobretot empresaris, però també usuaris de Renfe o de
l’aeroport, que al seu entendre "s’adonen que no els interessa aquesta
dependència econòmica i política d’Espanya". Amb aquest nou guió, Ridao
ha explicat que ERC pretén combatre políticament una hipotètica
sentència del TC desfavorable a l’Estatut. I no fer-ho a través de la
reforma de la Constitució.
Notícia publicada al diari AVUI, núm. 753, pàgina 8. Dilluns, 30 d’abril del 2007
L’ànima congelada i aparcada de l’actual direcció d’ERC i un pla b baixeta baixeta