En un
article del 17 de novembre de l’any passat explicava que el 2003 el Principat va viure una primera sacsejada important després de 23 anys de pujolisme. El títol de l’article era "La segona sacsejada" perquè l’acord amb el PSC de Montilla no era una simple reedició del tripartit. Parlava d’una sacsejada gastronòmica com he parlat també en diverses ocasions del pols ERC-PSC. Ja portem uns quants mesos de cocció i ja podem anar imaginant com serà la tercera sacsejada, que arribarà; tard o d’hora arribarà. Els partits catalans s’han quedat estancats en el 30 de setembre de 2005 i ha estat la societat civil qui ha continuat impulsant l’ànima del país i assenyalant l’horitzó. La cocció del plat està alterant tots els ingredients que intervenen en la recepta. Les tensions dins d’ERC són conegudes i reconegudes, però els malintencionats que pretenen que la sacsejada només afectarà Esquerra haurien de començar a parlar també de CiU i PSC.
La tercera sacsejada del Parlament de Catalunya serà la que permeti als partits recuperar la iniciativa. Les tensions internes són fruit de tendències contraposades que acabaran esclatant de manera irremeiable. I potser quan ho facin el corrent intern de Carretero serà la menys destructiva de els sacsejades. El PSC s’ha anat posant tot solet en un carreró sense sortida. Montilla havia de ser l’home de partit lleial a Zapatero, però fa govern amb ERC quan tothom donava per feta la sociovergència. L’estatut havia de donar tranquil·litat, però el TC i Pasqual Maragall no deixen que Montilla dormi tranquil. El PSC està acorralat en unes posicions d’intransigència que el porten cada dia més a ocupar posicions pròpies del PP: el país vol parlar de futur, d’autodeterminació, però el PSC, com el PP, nega i amaga el debat.
A CiU, Duran estira la corda i Pujol treu el cap i li aixafa la guitarra. Mentre uns volen un ministeri o demanen obrir el debat de la implicació en el govern de l’Estat espanyol, altres aposten de manera cada cop més clara per l’autodeterminació per poder tornar a governar. Sembla que els nacionalistes esperen que passin les municipals per fer el debat intern. Per tant, al juny, un cop més, la falç al puny.
La tercera sacsejada serà la que separarà els ingredients que sobren per a la preparació del plat. Quan el plat té personalitat pròpia, quan l’estructura ja és definida i se sap i es veu què ha de ser, si carn o peix, aleshores els qui no són ni carn ni peix queden fora de joc, i els qui aparentment tenien textures diferents acaben lligant perfectament per arrodonir la cocció. Els partits polítics del Principat poden recuperar la iniciativa a través d’una sacsejada que deixi a una banda el sobiranisme i a l’altra, la resta. Ens hi acostem. Cada cop més. Però mentre això no arribi, la societat civil continuarà marcant el nord amb propostes com estatpropi.cat.