La societat civil polititzada està més pendent de l’evolució del tram final de la campanya per les municipals (i autonòmiques a bona part del país) que de cap altra cosa, però malgrat aquesta capitalització,
estatpropi.cat i
decideixodecidir.cat continuen estenent-se. En tots dos casos s’han superat ja els 10.000 adherits, bé en forma de signatura real (
cas de Decideixo Decidir) o bé en forma de signatura electrònica (
cas d’estatpropi.cat). Els mitjans continuen fent-se’n ressò, i el bo del cas és que no es tracta de campanyes de curta durada o amb data de caducitat. Si tenir 10.000 adhesions a estatpropi.cat o decideixodecidir.cat ha estat notícia, com no ho ha de ser, i més sonada encara, arribar als 50.000? A banda de la
Xarxa de Blocs Sobiranistes, que està destinada a ser un gran mitjà de difusió i territorialització d’aquestes campanyes, altres webs com
socialcat.cat també s’hi han referit.
Precisament per a Socialcat.cat vaig tenir el plaer d’escriure un
article en què em referia als tres fronts i als vuit perfils que cal tenir en compte en tota planificació per accedir a un estat propi. Els independentistes convençuts i actius dels fronts primer i segon (i els qui formen part de partits sense representació al Parlament) ara mateix estan ocupats amb les campanyes dels seus partits, però m’agradaria que tinguessin la visió suficient per adonar-se de l’eina que ens han proporcionat l’Alexis Vizcaino, en Toni Hermoso, en Marc Belzunces i en Josep Maria Comajuncosas, impulsors del web estatpropi.cat. Diumenge vinent, a cada municipi es podran comptar els vots obtinguts per les formacions obertament independentistes. A Arenys de Mar, per exemple, ERC obtindrà més d’un miler de vots; en canvi, només una seixantena de persones s’han adherit a estatpropi.cat. Si a cada municipi hi hagués una reunió entre els diversos agents de l’independentisme actiu per establir plans d’acció i estratègies de col·laboració, la incidència d’aquestes iniciatives seria molt més gran.
Si tots aquests agents dels tres fronts es posessin d’acord, els del segon perfil, els independentistes convençuts però passius s’activarien. Només que estatpropi.cat aconseguís mobilitzar els votants sobiranistes d’ERC, els que hi hagi a CiU, ICV, la CUP, el PRC o altres, el mapa per un estat propi es convertiria en un autèntic termòmetre del qual tothom estaria pendent. La pressió popular a favor d’una consulta democràtica sobre el dret de decidir seria massa forta perquè cap partit pretesament demòcrata pogués eludir-la.
Però el segon perfil esmentat és necessari perquè els del tercer perfil, els catalanistes amb predisposició positiva a tenir un estat propi, pugin al carro. Són un pèl mandrosos i descreguts, però amb una iniciativa com aquesta tenen molt clar que no volen ser unionistes per inèrcia. Ells no es bellugaran si abans no ho han fet els del segon perfil. I quan ho facin estarem preparats per preguntar als indecisos a quin tren volen pujar, però portarem tanta empenta que no hi haurà color. Entre un Estat en franca decadència, incapaç d’articular la diversitat que el caracteritza, zelós de la seva unitat hereva de velles imposicions militars, nacionalista com el qui més, i un projecte per a un estat nou carregat d’esperança i de futur, no hi ha color.
Però no correm massa i anem a pams. Al juny, quan hagi acabat la campanya de les municipals i tots els agents esmentats estiguin menys enfeinats, serà l’hora d’aglutinar esforços. Amb tot, si algun d’aquests agents vol començar la dinamització sense esperar el 27 de maig, que no dubti a fer-ho. Per començar, ja en som més de 10.000. No hem tocat televisió i no hem posat cap anunci als diaris. Fins ara només blocs, premsa digital i alguna nota a la premsa escrita han donat difusió a la proposta. I malgrat això, ja en som més de 10.000. Algú gosaria aventurar on tenim el sostre?