Crec que el plantejament del #votaindependencia és respectuós amb totes tres formacions i no impedeix que cadascú potenciï el seu hashtag i el seu missatge electoral. Només es tracta d’afegir-hi, qui vulgui, aquesta marca que ens uneix i que podem traduir en els termes de “… i si no ens vols votar a nosaltres, si més no vota qualsevol dels altres dos, però vota”. Qui no vulgui fer-ho que no ho faci. Qui estigui convençut que el seu partit és l’única opció i tingui com a prioritat desgastar els altres dos partits compromesos amb la independència i, en canvi, inhibir-se davant d’una possible majoria absoluta de CiU que n’avali el diagnòstic d’immaduresa i el full de ruta del concert econòmic, que ho faci.
Cal tenir molta mala llet, però, per fer servir el hashtag amb tota la intenció de sembrar discòrdia i de provocar discussió. I això és el que ha estat fent una persona que darrerament ja ha protagonitzat altres capítols polèmics. Si resulta que algú ha de fer retrets o acusacions a algú altre, no pretenc pas que se n’estigui, però demano que no inclogui a la piulada un hashtag que precisament busca potenciar allò que tenim en comú pensant en els efectes posituis.
Sigui per mala llet declarada o per miopia, constato que massa persones estan caient en l’error de persistir a atacar les forces independentistes. Som humans i estem fets de sentiments, entre els quals tenim el despit, el ressentiment, l’odi i la supèrbia. Tots n’hem estat víctimes alguna vegada. A tots els partits hi ha hagut persones que n’han verbalitzat els excessos. Amb tot, em preocupa que aquesta actitud caïnita pugui persistir, fins i tot, després de les eleccions. Tenim per davant una legislatura en què haurem de desenvolupar una estratègia comuna per continuar avançant, perquè hi hagi una alternativa política clarament independentista quan CiU topi amb els obstacles que ara ens amaga.
El #votaindependencia s’ha impulsat per intentar combatre l’efecte desànim que puguin haver generat tantes escissions i discussions en l’independentisme, per remarcar allò que encara hi ha de positiu i de posssible. Si persistim en la mala llet i en la miopia, si no reorientem clarament aquest plantejament caïnita, el problema que tindrem passades les eleccions serà més gros encara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els occidentals NO ho entenem MAS-sa bé.
Amb rigó, el milló, fóra que el Principat,
tinguera el seu propi TIMÓ