Caldria anar entrant en detalls, com diu en Cabré. Caldria anar pensant si apostem per una reforma de la Constitució o per una declaració unilateral d’independència. Caldria anar decidint en quines dades ens basem per saber si tenim una majoria social suficient per fer la consulta autodeterminista. Fem el 50+1 o volem esperar el 66,6% (els dos terços de Mas)? Anem a remolc d’allò que la gent vol o animem la gent a voler la independència? Quin tipus de discurs hem de fer? Tot això suposa entrar en una fase pràctica. Estic d’acord que podem anar deixant de parlar de certs aspectes de la independència, però que sigui per entrar en la concreció del full de ruta, no pas per tancar el tema. Perquè dins de CiU molta gent és de l’opinió que de la independència cal no parlar-ne mai i treballar-hi sempre. Però ens trobem en una fase en què el debat mediàtic i massiu és necessari, i no parlar-ne seria un error.
En tot cas, amb les eleccions del 9 de març a la vista, el protagonisme mediàtic el tindran, cada cop més, els partits. I el debat de la societat civil, dels blocaires, quedarà, inevitablement, en segon terme. Intentarem evitar-ho, però no serà fàcil.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com a contrapès…diria que l’opinió oficial de CiU que de la independència millor no parlar-ne mai i treballar-hi sempre i de l’ERC (almenys la cúpula) que de la independència millor no parar de parlar-ne però sense treballar-hi pas…se’n podria cercar una tercera opció…parlar-ne desacomplexadament i establir fulls de ruta vinculants d’una vegada per totes.
Sobre el que planteges voldria destacar dues coses, dos dels problemes ambientals i de paraules, que veig cal atendre.
El primer és d’insostenibles. Trobo que és insostenible el "sempre" de CiU, perquè sembla que:
· o es refereixin a eternitat, tota una eternitat parlant d’independència (per tant no treballar-hi amb decisió, perquè cal no aconseguir-la),
· o és que hem d’entendre que el "sempre" està vinculat a quan ells tinguin una absoluta tant (taaant!) absoluta que només fent un clic imaginat, ja està, veus? No em crec aquesta proposta, i més aviat penso que el "sempre" és un eufemisme d’interessos ministerials, negociats, o factures pendents.
Jo penso que els catalans no devem res en aquests sentits que, especialment el sr. Duran, ens vol inculcar en formes ben clàssiques, i que altres ens volen vendre amb por i catàstrofes; algunes també barroerament tradicionalistes. I responc que ja n’hi ha hagut ben bé prou.
El segon problema que vull destacar té a veure amb unes de les afirmacions que trobava al vídeo de l’acte del 10 de novembre a Òmnium Cultural.
A banda de veure clar que la oferta federalista és de saldo i no s’aguanta tampoc, en un moment vaig escoltar que el fet que ara parlem d’independència no vol dir que hi hagi un moviment (o més que abans de moviment) per la independència.
Això és fals, però crec que arrossega efectivitats d’uns llargs períodes de domini de veus i paraules, entre altres aberracions polítiques i socials que posaria al costat d’aquests intents.
A parer meu nous intents d’esborrar o fer-ne esborrany de projecte i treballs ben ferms. A banda que crec cal que ens deixem d’òsties (en els dos sentits d’aquesta expressió) d’una vegada, i, si més no, per una llarga temporada. Tant llarga com la que portem aguantant aquestes cantarelles. Veuríem si aleshores, cosa que suposo s’intenta evitar des d’aquests fronts, no seria més normal, com comença a ser-ho, parlar de política, d’idees polítiques, de conseqüències polítiques, d’independència, etc.
Participació i debat, això penso que només fa por de debò si hi ha dominis infames en la comunicació i informació, si es vol aquests dominis a qualsevol preu (que acostuma a ser l’anorreament de la consciència política), o si es vol vendre gat per llebre.
Participació política i debat a l’abast; diria que aquí tenim feines importants, i un lloc on veure bé el llautó d’estratègies de por i paraules buides.
Ben segur que vostè no és gens estalinista; doncs perquè articula qualsevol idea política -esquerres, nacionalisme, independència- al voltant de partits
polítics?. El menyspreu del Sr. Iòsif envers les persones de la individualitat de les quals se´n hauria de prescindir perque el partit ja decideix en tot i per tot, no és gens recomanable.