Blog d'en Xavier Mir

La patinada que dissabte van tenir molts mitjans ha servit per fer evident la pressió que exerceixen els partidaris d’utilitzar la manifestació per defensar l’Estatut, de fer revifar el mort ni que sigui amb el terrorífic Reanimator aquell, ni que hagi de caminar com un Frankenstein o moure els braços als fils que un estira per aquí i l’altre per allà com els titelles. Això no ha fet sinó carregar de més èpica encara l’espectacular reacció nacional que s’està materialitzant a cada dia que passa. No tindran temps de reaccionar i no tenen marge de maniobra. Guanyarem!

El primer símptoma de la nostra victòria va ser que Montilla es desmarqués de la capçalera en adonar-se del parany en què havia caigut. Montilla renuncia a encapçalar la manifestació a la qual ens ha convocat perquè s’adona que el fa entrar en contradicció, perquè el lema diu que “Nosaltres decidim”. Error sobre error per part seva, que fa temps que no sap on té el cap ni els peus. Ara intenta recuperar protagonisme pressionant perquè Òmnium canviï el lema acordat entre tots i que tant ha costat consensuar. Però no se’n sortirà.

Ho estem aconseguint. Estem aconseguint que la manifestació que alguns volien que fos una eina al seu servei acabi essent una eina al nostre servei. Estem aconseguint aprofitar l’oportunitat que ens ha caigut del cel –és un dir, que la cosa està molt treballada!–. Les primeres reticències a participar a la manifestació s’han convertit ja en suport, cosa que pot haver descol·locat algú.  En Duran ja ha dit que està preocupat perquè veu que l’independentisme serà majoritari a la manifestació. Anem bé, doncs. Molt i molt bé, no us sembla?

Tot just falten cinc dies perquè Barcelona sigui un mar d’estelades, perquè centenars de milers de persones facin sentir a tot el país allò que volem.  Això serà una festa! Per la vista i per l’oïda, ens farem nostra la manifestació. I si Montilla vol sortir per la tele afirmant que, “com tothom veu”, Catalunya vol l’Estatut, mentre darrere seu l’engoleix un núvol d’estelades i ressona per tota la ciutat el crit d’independència, per ell farà. No seria pas el primer cop que fa el ridícul. I si El Periódico busca i troba l’únic angle i l’únic moment per fer la foto que necessiten per continuar manipulant, nosaltres posarem càmeres de vídeo a tots els angles perquè es vegi la REALITAT. I matarem dos pardals d’un tret.