Vint-i-set adhesions explícites al moment de penjar aquesta entrada, algunes de molt significatives, i és que Saül Gordillo, a la seva entrada d’avui, dóna un tractament de notícia a la campanya i, a més s’hi adhereix. Tot és a punt, doncs, per fer el salt a la premsa. El fet de tenir el suport de periodistes com ell ens pot donar l’impuls definitiu per sortir de la blogosfera. De fet, aquest matí mateix ha aparegut un extracte de l’entrada d’en Saül al Racó Català. Un altre pas important seria que Vilaweb com a diari ho considerés notícia, però als diaris, a diferència dels blocs personals, han de regir els criteris estrictament professionals. No podem fer altra cosa que continuar escampant la idea per la blogosfera. Tots plegats podem fer que sigui noticiable, però els diaris tenen la darrera paraula. I de la resistència d’alguns (no precisament Vilaweb!) a cedir espai al debat sobiranista prové precisament la inspiració d’aquesta iniciativa. Precisament de la premsa d’avui en destaco un article d’Agustí Soler en què manifesta que ens cal tenir sentit d’estat. El Punt és l’únic dels diaris de més difusió on es pot trobar un article d’aquestes característiques amb relativa freqüència.
Hi ha, doncs, excepcions puntuals per part d’alguns articulistes. Però encara és una cosa inèdita que un editorial aposti per la via sobiranista de la mateixa manera que altres aposten pel marc constitucional espanyol o per l’encaix regionalista. I encara no és proporcional al suport social de l’independentisme la quantitat d’articulistes partidaris que tinguem un estat propi que publiquen articles d’opinió en diaris com El Periódico, l’Avui o La Vanguardia. Josep Gifreu és una de les persones que més ha tractat la qüestió de l’espai comunicatiu català. La campanya que tenim entre mans pot ser un bon toc d’atenció per reivindicar, des de la iniciativa de la societat civil i mitjançant les noves tecnologies de la comunicació, un espai comunicatiu català. La difusió, doncs, continuarà fins al dia 3 de setembre, i del 4 al 10 en veurem els resultats. Que quedi com una cosa testimonial i anecdòtica o que estableixi un precedent per a futures iniciatives de més abast dependrà de la difusió que en fem entre tots. Us dono les gràcies a tots els qui ja heu fet vostra la proposta i animo els qui encara no ho heu fet a afegir-vos-hi.
Per un estat propi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola,
E-Notícies també s’ha fet ressò avui de la campanya.
La teva campanya pot ser benintencionada, d’acord, però portarà enlloc?. Nomès sortirá als diaris o d’alguna manera avaluable objectivament avançarem mes rapidament cap a un Estat propi?. No és cap crítica, només una reflexió. Jo també vull moltes coses, però qué faig per obtenir-les a part de parlar-ne?. Crec que una campanya inòcua com aquesta no fa sino reforçar el pedigree de tolerants i "talentosos" d’aquells que es preocuparien si això portes conseqüències.
De manera que, com deian el gran Grouxo ben mort i enterrat "perdoneu que no m’aixequi"
Bones, gran idea aquesta campanya, potser no ens portarà enlloc, però si que pot tenir un efecte visual força important en els mitjans de premsa escrits com a la Xarxa, es per això que des de el meu bloc m’adereixo tambè a la campanya
Salut i força!
Bé i quan arribi el 10 de setembre, que ens haurà aportat que no se sàpiga aquesta iniciativa. Exercir de català va lligat amb l’aspiració d’un estat propi i això és sabut dins ( no en prou força) i fora ( aquests més seriosament) de Catalunya. No ens seria més profitós buscar iniciatives enginyoses per aconseguir l’unitat de les forces autòctones i arribar a aquest objectiu d’una altra manera, entestar-se en començar la casa per la taulada és temps perdut.