Blog d'en Xavier Mir

No fa gaire dies, Carles Boix deia en una piulada: “La diferència entre majoria a favor del sí i confiança en la victòria té una causa: la manca de lideratge politic.” Boix es referia a l’enquesta d’El Periódico segons la qual un 53,6 % dels enquestats votaria sí en un referèndum d’independència, però un 60,4 % creu que guanyaria el no. Podem analitzar-ho en termes de lideratge i seria ben cert que el president Mas no està liderant pas la voluntat majoritària del país, però no és només ell. La vicepresidenta Joana Ortega ha dit en més d’una ocasió que no estem madurs i Oriol Pujol també s’ha expressat en aquests termes. De fet, aquesta és l’opinió majoritària a la federació que ens governa. Fot molt, sincerament, que hàgim dedicat tants anys d’esforços de tota mena a tenir una majoria social favorable a la independència i que ara un partit que es fa dir nacionalista i que podria podria proclamar la independència demà mateix o projectar-la en un full de ruta clar com ha fet un altre partit nacionalista, l’SNP escocès, faci com si sentís ploure. Què passa? No volen? No poden? O és que no en saben?

Si és que no volen ho tenim magre, perquè ara mateix tenen segrestat i enganyat una gran quantitat de vot independentista, de votants, simpatitzants i militants que estan convençuts que la gent de CiU sí que fa les coses bé i que quan el país estigui madur serem independents. Si realment la gent de pes al partit té clar que d’un estat propi ni parlar-ne, els pobres militants i persones amb càrrecs diversos ja poden dir missa, que no se’n sortiran. Però és que darrere seu lleparem tots perquè anem de pet a l’estimbada.

Si resulta que volen però no poden, no aniria malament que ens expliquessin exactament quin és el problema que els impedeix fer públic un full de ruta cap a l’estat propi. Els ajudaríem amb molt de gust i junts en en sortiríem. Si no ho fan, però, que no ens enganyin amb allò tan típic del “jo ja voldria, ja, però no pot ser”. Que no facin servir la crisi com a excusa perquè L’Estat espanyol no ens deixarà sortir de la crisi. Després d’un any governant a força de retallar despesa social i de collar la pobra gent d’aquest país, que té un atur rècord i una crispació social preocupant, el conseller Mas-Colell admet que no ha pogut reduir el dèficit als nivells desitjats i amenaça amb una segona tanda de retallades que poden acabar de rematar-nos. L’arrel del problema és un espoli fiscal sagnant i un estat políticament decidit a continuar prenent decisions que ens arruïnen a nosaltres i els donen oxigen a ells. I si nosaltres no reaccionem a ells ja els va bé.

I si resulta que no en saben? Perquè si diuen que volen i no diuen per què no poden potser és que no en tenen ni idea, que no saben per on començar. No sé què és pitjor, francament, però en tot cas no em penso esperar assegut. Si Artur Mas està decidit a fer el mateix paper que Montilla hi ha un lideratge incipent que haurem de consolidar entre tots al més ràpidament possible. Hi ha un polític que ja obté la mateixa valoració que el president de la Generalitat (un 5,2; són els únics dos que aproven). Aquest polític és Oriol Junqueras. Té més de 12.000 seguidors a Twitter i està fent una feina excel·lent. Faci el que faci CiU, ens convé molt com a país reforçar aquest lideratge i el d’Esquerra Republicana.