Blog d'en Xavier Mir
Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017
Davant d’aquests indicis -tan incipients com esperançadors, tan creïbles com incerts- d’unitat per la independència, em pregunto si una eventual aproximació d’Esquerra a aquesta unitat sumaria o restaria. Només em demano això. A vegades, els votants o militants de dues formacions que fan coalició no es poden veure els uns als altres i alguns opten per saltar del cavall, amb la qual cosa el resultat no és de suma sinó de resta. Estem dibuixant un futur de dos partits (el de Laporta i Esquerra)? O som davant d’una incipient coalició? Algun votant d’Esquerra passaria a l’abstenció per no votar una coalició en què anessin junts amb Laporta i Reagrupament? Algun votant de Reagrupament o Laporta preferiria anar a l’abstenció per no haver de votar una coalició del seu partit amb Esquerra? Ho dic perquè, si aquestes actituds fossin insignificants, potser seria qüestió de rumiar-s’ho seriosament i fer la jugada.
Ara bé, si al final les enquestes aquelles tan malintencioandes tinguessin una mica de raó i ni Laporta ni Reagrupament no traguessin cap gran resultat sinó més aviat una presència testimonial, és evident que Esquerra no es rebaixarà, amb els seus 21 diputats -que encara hi són, per molt mals auguris que tingui el partit!- a tractar d’igual a igual un partit o coalició que per tot dot aporta al matrimoni un grapat de bones intencions i expectatives optimistes. Aleshores, potser seria millor que cadascú fes la seva i que sigui només al final que la unió dels capitals permeti una mena de joint venture. L’objectiu mínin, ja ho sabeu, serien per a mi els 27 diputats.
No sé si a Directe!, quan parlen d’una nova Crida Nacional, van també per aquí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Esquerra només ha d’acceptar la proposta de proclamar unilateralment la independència i els postulats de regeneració democràtica.
Però es clar, donat que els actuals líders d’Esquerra van ser els que vàren voler obrir un expedient disciplinari mentre el donaven de baixa de militància al Carretero justament per proposar aquesta candidatura, no crec que ells mateixos , s’expedientin a si mateixos i es suspenguin de militància ,–)
Mentre no canviin totalment els actuals liders que han portat a Esquerra a aquesta situació, tot això que dius, Xavier és politica ficció.
Obviament, l’ideal és la gran coalició independentista on hi sigui tothom: Esquerra + Reagrupament + Laporta + CUP + plataformes sobiranistes + els nombrosos grupets i gropuscles independentistes que hi ha ……
I si això no és possible, hi hauria d’haver, com a màxim, dues candidatures: Esquerra i TOTA la resta. I poso en majúscula TOTA, perque és molt important que hi sigui tothom, encara que hi hagi dues candidatures. Dic això, perquè caldrà un canvi d’actitud radical per part d’alguns, perquè això sigui possible. Menys ego i més país. I molta generositat per part de tothom. Si no, no ens en sortirem.
Pel que fa a l’articulació de tot plegat, em sembla bé que Laporta formi un partit amb l’intenció de articular-lo amb Reagrupament i amb tota la resta, però, insisteixo, la clau de volta és +generositat+país-ego.
Hòstia, Xavier, la teoria del Leonardo da Vinci és la cosa més penosa que he llegit mai a la vida, per l’amor de Déu! El Bilbeny està ben sonat, ben sonat, ell i tots els seus seguidors. Son el puto Cuarto Milenio indepe, hòstia, flac favor fan amb tantes imbecilitats. En fi…
que ens hem de fer i que ens ajuden a avançar. Altres consideracions són estèrils per paralitzants. Si la base crida unitat els líders s’hi veuran pressionats; si uns quants criden perseverança, els temptats de quedar-se a casa i engegar-ho tot s’hi quedaran; si uns quants criden a oblidar enfrontaments passats, cada cop seran més els que miraran endavant.
Ara, la meva visió de les coses és que no estarà malament que vagin per separat aquesta vegada: és normal que vulguin mesurar les forces. Amb el perill que en la campanya electoral s’obrin més les ferides. Ho haurem d’assumir i acceptar el tempo de les coses. Però si resulta que s’uneixen, realment l’impacte social seria tan bestial que tothom es bolcaria a votar-los. Però el miracle de veure Puigcercós cedint el primer lloc a Laporta o a Laporta cedint el cap de llista a Puigcercós és massa miracle! Pas a pas tothom trobarà el seu lloc.
Es curiós que Laporta alerti dels personalismes en la lluita independentista, quan justament semblava inminent la seva entrada a Reagrupament quan va ell anunciant la creació d’un nou partit al qual Rcat s’hi afagiria…quina barra !!!!. I tot plegat una maniobra egoica per no sotmetre’s a la democràcia interna de Reagrupament…!.
Laporta es creu Napoleó….! Déu n’hi do …!
I tú, Xavier, criticant les “maniobres de Carretero “. Bé, ja coneixem la teva animadversió, des de sempre, cap a Reagrupament, però, noi, les “maniobres” de Laporta superen, de llarg, les de Carretero, però, és clar, a Laporta´, per molt líder messianic que es cregui, li perdonem totes. I a Carretero, ni una.
Desperta Xavier, desperta….!
Per salvar Esquerra el que sigui, coalicions i òsties, però per salvar Rcat, si obtingués una representació menor, ja no tant.
Se t’enten tot, Xavier. Tot.
Jo el que et dic és que estariem disposats, els reagrupats, si obtenim representació, a anar amb qui sigui, sempre i quan la prioritat sigui la independència, i no pactes amb altres partits espanyolistes sobre premises molt poc clares, i estratègies que només entenen els que estan a la direcció del partit.
D’altra banda això és el que podria passar, perquè la llet que es fotarà esquerra, serà tan bestial -pronòstic meu- que s’haurà de canviar el plantejament de cap a peus, tot i que potser serà massa tard perquè potser d’altres ho hauran aprofitar per obrir forat electoral.
Seria molt demanar el perquè no has publicat el meu darrer comentari? Hi havia alguna cosa que no era convenient insultant? Quelcom que no aportés res al debat?
Gràcies
A la pàgina web de wikipedia en anglés identifiquen a l’explorador i primer governador del rio de la plata (Riu d’argent) i fundador amb Joan de garau (juan de garay) de Santa Maria del Bon Aire (Buenos Aires) el 1535 Pedro de Mendoza com a Pere de Mendoça president de la generalitat de Catalunya entre 1497-1500 castellà d’amposta i abat de Santes Creus. una altra prova més de la catalanitat d’amèrica.