Ens uneix també la democràcia. En situacions de crisi com aquesta a què ens ha abocat el TC i el govern espanyol, tornar a la democràcia és tornar als fonaments per saber a partir de quina base has de continuar construint. Els partits fan la seva proposta, la ciutadania vota i del resultat en surt un mandat a desenvolupar. Però no em refereixo a les eleccions al Parlament de Catalunya, en què moltes persones votaran en funció d’altres qüestions. Cal no barrejar les eines. De la mateixa manera que d’unes eleccions municipals no en surt un president de la Generalitat, d’unes eleccions al Parlament de Catalunya no en surt un mandat per resoldre una qüestió concreta per molt important que sigui. Des del meu punt de vista, i justament perquè fins ara ens han negat l’eina adequada, cal fer de les properes eleccions al Parlament de Catalunya una mena de referèndum d’independència i votar només els partits que s’hi comprometin perquè aquesta és una qüestió prioritària. Però aquestes eleccions no ens ofereixen això de manera explícita. Els caps de llista no ens demanen que votem sí o no, sinó que votem una llista i un programa electoral que ha de donar resposta a moltes altres qüestions.
I l’honestedat? Doncs passa per no enganyar la gent fent creure que és possible continuar desenvolupant l’autogovern sense entrar en una dinàmica de negociacions, de recursos i de desgast. És justament per evitar això i per no cansar més la gent que es va impulsar l’Estatut. Entenc que a molts la retallada del TC els ha deixat en una posició incòmoda, sense arguments. Alguns, com Rafael Nadal, han tingut ja l’honestedat de reconèixer que els federalistes han estat derrotats. És això, el que demano: que no es carregui damunt la gent, que no es repercuteixi en el debat polític, el pes d’una contradicció que alguns pateixen però que no podem pagar tots. Passa per no enganyar la gent proposant un concert econòmic sense dir exactament la manera com s’hi vol arribar. Perquè fer una consulta i obtenir ni que sigui el 90 % del suport de la població ens situa exactament al mateix punt que el 30 de setembre de 2005: una proposta, una rebaixa, una altra rebaixa, un recurs al TC, una sentència, etc., etc., etc.
Anem a la manifestació en nom de l’autogovern i de la democràcia i exigim honestedat. Al costat d’independència, aquest seria un altre crit que centraria molt les coses. Vénen eleccions i la situació de crisi ho exigeix: demanem als nostres dirigents polítics que siguin honestos i que reconeguin el que ha significat la sentència del TC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A més d’anar tots els independentistes a la mani del 10-J perquè sigui un clam per la independència i no hi hagi cap dubte ni possiblitat que alguns ho puguin manipular i vulguin fer veure que era per l’Estatut, crec que es podrien fer altres coses.
Una que es fa moltes vegades és aquella per a la gent que no podrà desplaçar-se a Barcelona. Es podria fer una trobada a la plaça de l’ajuntament de cada poble a les 12:00 per la independència. Hi hauria temps a més, que hi hagi gent que hi sigui, i que puguin ser presents després a la mani de Barcelona.
La segona proposta, seria la d’aprofitar els “nous” mitjans de comunicació per a fer un crit per la independència que vagi més enllà de la gent que es manifesti a Barcelona. A l’hora que la mani comenci la gent que hi sigui present hauria d’enviar un SMS a TOTS els seus amics i familiars dient: “ADÉU ESPANYA, PASSA-HO!”. Crec que la frase ha enganxat bastant sobretot a partir del documental emès a TV3, i això ja es va poder veure just després de la retallada de l’Estatut al Twitter. Amb els centenars de milers de persones, potser més d’un milió, que hi haurà a la mani, és fàcil pensar que si tothom envia aquest missatge al mateix moment, aqest arribi a tota la població de Catalunya en qüestió de minuts. éS una cosa que ja hem vist i que funciona. Cal posar-la en marxa amb l’independentisme aquest 10 de juliol, perquè a més és quelcom que haurem de fer durant les properes eleccions al Parlament de Catalunya, on els mitjans intentaran callar les veus independentistes, i on serem tots nosaltres els qui ens convertirem en la veu i els transmissors del missatge independentista. Comencem ara ja! Fem que l’Espai virtual també sigui un clam per la independència de Catalunya!