Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

27 d'agost de 2006
Sense categoria
11 comentaris

A l’equador de l’estat propi

Acaba la primea setmana de difusió de la campanya. Al moment de redactar aquest article la Crida a la blogosfera sobiranista ha rebut 685 visites i les adhesions explícites s’eleven a quaranta-tres. Però no és únicament una qüestió de quantitat. Alguns blocs que s’han fet ressò de la iniciativa hi han afegit reflexions molt interessants. La proposta és ben rebuda per part de sensibilitats polítiques molt diverses, cosa que permet ser molt optimista de cara al futur. Si sabem trobar espais de coincidència no hi ha subte que farem un bon camí. En aquest sentit m’agradaria remarcar i agrair adhesions tan diverses com la d’Enric Borràs (El Llamp), el Saltenc, Joan Puig, Miquel Roman, Josep Blesa i altres persones amb les quals he discrepat en alguna ocasió. Des de la diferència, tots ells han sabut fer pinya amb aquesta proposta, que us recordo que ja no és meva sinó de tots vosaltres. Si durant la setmana que comença demà les gairebé 700 persones que han llegit la crida continuen fent-ne difusió, a partir del dia 4 ens podem trobar una autèntic incendi mediàtic (però aquest serà constructiu, no dels que s’han d’apagar), i tots hi haurem posat el nostre granet de sorra des de la modèstia.

Com us deia, val la pena recórrer els enllaços que he anat afegint a la vostra dreta per fer una ullada a diversos textos que ha generat la proposta. Són els avantatges de la blogosfera. No és el mateix un SMS per convocar a una manifestació que un escrit de dos o tres paràgrafs, ben pensat, ben argumentat, ben escrit. En trobareu uns quants. Certament, aquesta campanya pot ajudar a visualitzar, alhora, el suport social que té el sobiranisme i les possibilitats de les noves tecnologies en l’evolució sociopolítica. Qui sap si el que fem els propers quinze dies no serà objecte d’estudi per a algun sociòleg en un futur proper.

La campanya de difusió arriba, doncs, a l’equador. La setmana entrant pot estar plena de sorpreses. Fins on arribarem? Depèn de tots nosaltres. La criatura ja camina sola i té molt clar cap on ha d’anar. Via fora, doncs!

Per un estat propi!

  1. Hola Xavier,

    bona la iniciativa! Jo m’hi apunto, naturalment! Confesso que me n’he assabentat gairebe (no tinc accents en aquest teclat) per casualitat tot visitant el bloc d’en Garrofaire… Tot i aixi la idea sembla ser teva, i nommes volia felicitar-te! Ja en teniu un mes a la llista que avui mateix penjara el seu post "jo tambe vull un estat propi"… Salut i endavant! Records des de Ginebra.

  2. Què hi podem fer els "ciutadans de l’Estat espanyol" que, tot i no haber-ne nascut als Païssos Catalans, ni viure-hi, volem aquesta independència?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!