En trenta anys les coses han canviat molt, moltíssim, però uns quants milers de ciutadans, desenes de milers, centenars de milers, no han tingut ocasió de saber com seria viure al seu municipi. Potser ja és hora de plantejar-se obrir les finestres i deixar que entri aire fresc, que altres colors entrin en aquests consistoris.
Per higiene democràtica, per salut municipal, ja n’hi ha prou d’aquest color. Si un dels principals arguments per al pacte ERC-ICV-PSC era la higiene democràtica després de 23 anys de govern Pujol, com no hem de demanar la mateixa higiene després de 30 anys de PSOE-C?
A partir d’avui i fins al dia de les properes eleccions municipals, un dels objectius prioritaris d’aquest bloc serà la renovació dels consistoris, una renovació que passa perquè el PSOE-C se’n vagi a l’oposició (causa al Facebook i grups “Probablement el PSC no existeix. No et preocupis i segueix votant el PSOE” i “PSC? No, gràcies!“) per higiene democràtica, al marge de quin sigui el partit que el rellevi en el govern. Vilafranca ja ha caigut i Trias, que proposa “ventilar” Barcelona, ja assaboreix la caiguda de la capital, que algunes enquestes donen per feta. Cal, però, estendre l’obra higienitzadora a tota la població fustigada per la visió monocolor sostinguda.
PS: Per cert, aquest matí a Ràdio Arenys han entrevistat el qui va ser el primer alcalde de la vila, Joan Enric Garcia. Podeu escoltar-ho aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Certament estem molt farts de tanta hegemonia del nacionalisme espanyol de centre-esquerra als nostres ajuntaments i això ha de canviar quan més aviat millor però a mi m’interessen més les properes eleccions al parlament que és on es decideix el futur del país.
Ja fa temps que ha quedat clar que l’autonomisme s’ha acabat i ara cal concretar un full de ruta cap a la sobirania.
Proposo el següent full de ruta:
1r. Que en algún moment de la propera legislatura (2010-2014) es faci en el principat un referéndum per a la independència. En el cas de Montenegro la Unió Europea ja va deixar clar les condicons per considerar que ha guanyat el si. (50% de participació i 55 % de vots afirmatius).
Si guanya el SI, es proclama la independència IMMEDIATAMENT.
Si guanya el NO, es fa un segón referéndum exactament un any més tard.
2n. En aquest segón referéndum es dóna a triar als catalans entre dues opcions:
a) Continuar essent una comunitat autònoma o
b) Estat Català federat amb l’Estat Espanyol.
Aquest és el full de ruta que proposo. Es imprescindible, per això, que els partits catalans es presentin a les properes eleccions amb un full de ruta semblant o igual a aquest.
I proposo que, des de la societat civil catalana (blogosfera inclosa ) comencem a pressionar amb força als nostres polítics perquè així sigui.
Això de “canvi per higiene democràtica” solament és vàlid en el cas dels 23 anys de CiU a Catalunya i dels vint i tants del PNB a Euskadi dintre del cinisme de la dialèctica hipòcrita del psoE… Per l’Ajuntament de Barcelona i molts altres, per els governs autonòmics d’Andalucia, Extremadura,… com és logic i natural no és ni serà mai aplicable… Potser algun dia es parli de les DIPUTACIONS que ningú comenta, administren elevats pressupostos amb controls poc transparents, son “lobbys” de pressió partidista molt forts sobretot als mitjans i petits ajuntaments, un sistema “democràtic” de representació dubtós,… per no dir remores del franquisme…
Des de l’humilitat més absoluta, em permeto fer dos apunts:
Completament d’acord en fer fora el PSOE dels ajuntaments on està apalancat des de fa 30 anys… però… hi ha un “petit detall” previ… com fer que perdin la majoria absoluta?
Perquè la majoria són municipis on els catalanoparlants no passem del 30%, on les teles, ràdios i diaris més venuts i escoltats no tenen el marc català com a referència, i on el PSOE té un arrelament social notable (amb presència abassegadora a les juntes d’associacions socials, culturals, clubs esportius i entitats veïnals)…
Més encara. En l’inimaginable cas que el PSOE perdés la majoria absoluta, no tindria cap problema en pactar amb el PP, o amb Ciudadanos -present en més d’un d’aquests ajuntaments- o amb ICV… o amb la mateixa CiU o ERC en segons quins llocs…
La qüestió és: com aconseguir per les urnes que triomfi una opció sobiranista clara si la majoria de la població hi està en contra, en aquests indrets?
….
I la segona qüestió… sobre la convocatòria del referèndum… qui l’hauria de convocar? Un parlament on el partit majoritari és CiU i el segon partit és el PSC, i tots dos antiindependentistes?
Primer caldria un tomb electoral, no? …i això, com s’assoleix? No hauria de ser aquesta la qüestió prèvia?
En definitiva, “vots són trumfos”… però, ara per ara, els partits independentistes no passen, tots junts, del 20% dels vots…
Elevar aquest llistó no ho veig fàcil a curt termini, no?
Josep