La nit del dia 4 d’agost els vilatans d’ Ulldemolins del carrer de la Creu van fer un sopar a la fresca, al qual vaig ser convidat, potser gràcies a la meva parella.
Tot i que en aquest bonic poble de la Vall del Silenci és difícil trobar-hi personatges amb inquietuts similars a la meva bona amiga la Caputxeta Roja, o als amics Càtar, Tito,l’oceanògrag , etc..; prou sabeu que sóc un llop educat i sense pensar-m’ho gens ni mica vaig fer-hi cap.
Em van fer seure al costat d’una dona que jo no havia vist mai. Uns ulls foscos grans, una figura esbelta i un cabell blanc tallat curt, no em van impedir adonar-me que el seu català quasi perfecte tenia un deix francés. Em va dir -sóc la Laura Massip i quan vinc al poble m’allotjo a la fonda-.
La Laura era una nena de quatre anys el 1939, aquella nit de tardor que fugia, al coll de la mare, de les tropes feixistes del general Franco que s’acostaven al seu poble de neixement : Ulldemolins.
Després d’un breu exili a França i d’un llarg viatge a bord del vaixell Winnipeg, amb 20.000 refugiats catalans, vascos, espanyols …arribà a un port de Xile el nom del qual no va citar.
A l’inici de la dècada dels 50 van retornar a la vella Europa, a París, on el pare hi vivia des de feia alguns anys, incorporat a la lluita antifranquista que desenvolupava des de França, amb estades clandestines a Catalunya per tal de refer un partit desfet i perseguit: el PSUC .
Aquella noia es va casar a París amb un valencià, va tenir una filla i després nets. Tots parlen català, bé que la segona i la tercera generació es senten francesos de cap a peus.
Si busqueu al Google Evarist Massip Margalló, que fou el pare de la Laura, hi trobareu dades interessants, sobretot en relació al cas “Comorera”
Tal com em va explicar ella , l’Evarist Massip va ser amic i company d’en Joan Comorera a la Unió Socialista de Catalunya i des del juliol del 36 van militar junts al PSUC.
Vam conversar després sobre l’ Albert Camus, en Jean Paul Sartre, la Maria Casares i també em va explicar la composició de l’actual govern francès, on segons ella comparteixen gabinet ministres molt preparats, alguns esquerranistes i d’altres més dretans, com és el cas del “català” Manuel Valls.
La Laura ara té 77 anys i segueix creient en un món amb uns valors humans que permetin respectar els drets de les persones i de la natura.
Ella i el seu home tenen casa prop de València, hi van cada estiu. I no us ho creureu potser ,té un nebot militant de Compromís i ella s’entusiasma quan sent parlar a la Mònica Oltra.
El Llop del Montsant, estiu del 2012
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!