Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
No he llegit massa notícies ni articles sobre la forma, sobre la preparació, sobre l’execució. Sí m’interessa la repercussió al món musulmà i, en concret, quina incidència pot tenir a les revolucions emergides i submergides que ens ha dut aquest any 2011.
Però en vull analitzar la forma.
Perquè sóc dels qui creuen que, sense ser el més important, esdevé una qualitat bàsica per mantenir certs rols, per aprofundir en valors apresos d’antuvi i per seguir criteris de sociabilitat. La forma descriu les qualitats. Una societat que manté unes formes (respecta les institucions, sap complir els pactes que verbalitza o signa), disposa de qualitats notòries. I la forma no té regles escrites però es coneixen per costum, sigui tradicional o innovadora. La definició del concepte “forma” en geometria implica una abstracció de la matèria. Si som incapaços de ser abstractes, de no donar una figura espaial a un cos sòlid, com a societat hem anat enrere.
Qualsevol persona que se senti defensora dels drets humans o bé propera (de tot hi ha en aquest món), no pot restar impassible davant l’execució d’una persona. En el meu cas, per valors ètics i morals, per la meva tradició d’origen cristià, per convicció democràtica sóc contrari a la pena de mort. Crec, i n’estic èticament convençut, que cap jutge o jutgessa, que cap jurat o tribunal està capacitat per condemnar a mort a ningú. Cap home pot ordenar la mort d’un altre home. Aquesta premissa és universal i la considero recollida en diversos articles de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1948. L’article 3 diu “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat”. I l’article 10 afirma: “Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l’examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal”.
No importa el dany causat, les morts o els delictes comesos. Hi ha excepcions: en legítima defensa, l’estat de necessitat o el compliment d’un deure. És el que estableix com atenuants el codi penal espanyol. Però mai un Estat de Dret pot prendre la justícia per la seva mà, aterrar en un país estranger i cometre una execució, un delicte, un assassinat. Què diferencia un assassinat d’un altre? Qui està legitimat per jutjar-ho?
A més, quan l’escarni esdevé públic, quan se’n fa un espectacle visionat pels màxims governants de l’Estat de Dret, quan es decideix si és convenient la publicitat de les imatges o no, te n’adones de fins a quin punt hem perdut el nord i el més important, la dignitat humana.
Sóc prou gran per saber que res no és gratuït i que la decisió d’executar públicament Bin Laden comportarà tot un seguit de conseqüències, les quals, absolutament totes (incloses més pèrdues de vida humanes o canvis en els moviments polítics del món musulmà) ja han estat previstes. Aquí no entra en joc la revenja ni l’eliminació d’un perill públic número ú.
A l’igual que defenso la Declaració de Drets Universals en aquest cas, també sóc conscient que els estats, les nacions han de tenir mecanismes de defensa, estratègics, serveis secrets que, tenint en compte l’interès general de la seva ciutadania o del conjunt de la humanitat, puguin cometre actes que, públicament, serien un delicte.
Que Bin Laden hagués aparegut mort a la seva habitació o en una platja del Pakistan, amb un tret al cap o potser desaparegut a l’Amazònia no seria el mateix. I certament, és qüestió de forma però les conseqüències no serien (no seran) les mateixes.
El càtar de La Granadella
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic Càtar,
M’agrada el teu article; només un però : Al final hom pot entendre que si l’execució es fa de manera discreta, sense vulnerar la “legalitat democràtica” espot arribar a justificar.
Fa anys que no em sorprenen frases com: també sóc conscient que els estats, les nacions han de tenir mecanismes de defensa, estratègics, serveis secrets que, tenint en compte l’interès general de la seva ciutadania o del conjunt de la humanitat, puguin cometre actes que, públicament, serien un delicte.
Abans de la legalitat prefereixo la moralitat
El Llop del Montsant