Fòrum Narcís Monturiol

Una nit d’agost del segon mil·leni , a un restaurant d’un poble  de la Costa Brava, hi trobem dos personatges  prou coneguts.

La lluna és quasi plena i el mar encalmat. En un reservat les dues persones sopen i xerren cordialment.

Ella, es tracta d’una dona , comenta : Bon amic , sembla  que el PP d’ antuvi et dóna carabasses.

Carmeta -respon l’home- saps que tu i jo podem fer grans coses per la governabilitat d’Espanya des del seny i el sentit comú, sobretot si entre els dos sumem un bon grapat de vots a Catalunya i per tant d’escons al Congrés de Diputats a les properes eleccions legislatives. Ei! el vostre grup propi tant se’m fot.

Ella,ministra en un govern  mal anomenat d’esquerres del “Reino de España”, és encara jove , cabells rosencs i somriure enigmàtic,ambdós trets li donen un cert atractiu.

Ell, portaveu de la dreta regionalista de Catalunya, és seriòs i l’esplèndit jersei esportiu que vesteix, no amaga prou l’ aspecte d’aquells que ja han començat el camí de la vellesa.

Parlen força hores sobre unes eleccions que s’han de celebrar a l’Estat  Espanyol, monarquia de rei Borbó,a la propera tardor. Ves per on!  Un 20-N , 36è aniversari de la mort d’un dictador: El general Franco.

Alguns mortals albirem que aquesta tardor pot ser trista, amb el PP cavalcant per les terres d’España; alliçonat per una forta tempesta que travessa el riu Ebre, els Pirineus, la vella Europa i tots els altres continents de Nord a Sud, d’Est a Oest.

La tempesta,l’han originada uns bruixots dolents: El capital financer, el FMI, el BCE… Els quals compten  amb la complicitat d’unes arpíes perverses: les agències de qualificació. Tots ells adoren al déu Mercat i se’ n riuen de tots els governs; estatals, regionals o locals.

Però quelcom es mou a no gaire quilòmetres a l’oest d’on es troben sopant la Carmeta i en Durán.

 Dins d’ una petita masia, situada entre el Lluçanès i el Bages i ben a  prop  de la riba esquerra del Llobregat, una noia maca, bruna , amb una estranya mirada que només pot  donar l’experiència ,seu davant del seu ordinador i reflexiona…. Sobre la taula ha deixat un cistell i una caputxeta : Vermella.

Aquesta  noia , intemporal des que va ser escrita per Perrault, fa anys que viu a Catalunya , país que estima i  on s’ha sentit ben acollida. Des de fa temps es troba una mica sola perquè la seva àvia  viu des de fa  anys amb un vell pescador del llagostí, de Vinaròs. I  els seus amics els llops ja no hi són -fins fa ben poc hom deia que el darrer es va capturar a Horta de Sant Joan l’any 1929-

La Caputxeta  utilitza les xarxes socials i  reflexiona sovint  sobre la cultura, l’ètica, la globalització i  la necessitat de la ciutadania  de desenvolupar noves alternatives sociopolítiques per  tal de donar resposta a bruixots i arpíes;  i de bon principi  als polítics deliberadament cecs enfront una crisi que és del Sistema.

Es planteja treure de l’antic bagul, la seva capa, també Vermella,  per tal de donar aixopluc a independistes d’esquerres, ecologistes ferms, indignades i indignats.. i deixar-ne un racó per a ecosocialistes i republicans soberanistes desenganyats i sobretot un tros molt gran per a persones anònimes amb poc present i menys futur.

Ja clareja, demà hi ha  Lluna Plena. La noia abans d’anar a dormir escolta un moment Catalunya Informació: A l’abril es van trobar 10 mascles joves i una femelleta de llop al Parc Natural del Cadí – Moixeró…

Xafumi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!