Fòrum Narcís Monturiol

S’apropa el  5 de juny i començo a rebre correus i notícies que em recorden que aquest és “El dia del medi ambient”.

Passa el mateix que “El dia de la mare”,”El dia del pare”, “El dia dels enamorats” (aquest amb clar conflicte amb el molt més nostrat Sant Jordi) i molt més “dies temàtics”.

Males llengües populars diuen que això dels “dies temàtics” són un invent dels grans centres comercials als quals els importa un rave com estan els pares i mares i si ens estimem molt o poc ; està clar que el que si que els interessa  és que  ens fem els típics regals , en gran part dels casos, absolutament inútils i no desitjats. Pot ser si que tenen alguna raó…

I “El dia del medi ambient”? Aquí no sembla que tinguin gaires coses a dir els centres comercials, tret de que aquell dia es pintin de verd o promocionin productes anomenats “bio” o “ecològics”.

Així , a qui beneficia  aquest dia? Doncs als instruments governamentals i de poder que es queden amb la consciència tant tranquil·la fent aquesta celebració institucional i folklòrica mentre la resta de l’any, o inclús aquell mateix dia, per acció o per omissió, prenen decisions absolutament contràries al respecte que es mereix el nostre entorn.

Aquest any,  i en el nostre entorn més immediat, és especialment  trista aquesta celebració. Molts ajuntaments i altres ens locals o ja no tenen regidories  de medi ambient , o les  han ajuntat amb altres àrees, de vegades absolutament contraposades.

Al nostre país, pioner en tenir una conselleria de medi ambient, les competències ambientals han quedat disperses i no hi ha actualment cap departament que integri  aquest nom i solament apareixen el de “sostenibilitat” no sempre igualment interpretat per uns i altres i el de “medi natural”,  aquest al fons a mà dreta del nom sencer d’un departament, i ja se sap que acostuma a haver al fons a mà dreta…

A Espanya la cosa tampoc és per a tirar coets ja que davant de medi ambient se li han penjat altres temes que l’ofeguen completament i també queda al fons a mà dreta.

Ens queda Europa, però aquí no tenen temps per a pensar en gaires coses més que el rescat de Grècia, el compliment dels dèficits i tot el que ordeni  la titular del IV Reich (aquest econòmic).

Sort que amb aquestes festetes es podrà enganyar a  aquest pobrets animalots de dues potes que diuen que es diferencien de la resta perquè  pensen.

No crec que se’n surtin amb el barb de muntanya, l’ós bru,la tortuga de rierol, els plecòpters, les nàiades, les bogues, els joncs, els salzes, els verns, les freixes, els roures i altres figurants d’aquest magnífic escenari.    

Tito

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!