Fòrum Narcís Monturiol

9è Berenar- Debat del Grup  d’Opinió Fòrum Narcís Monturiol

Comunicació, crisi del periodisme i xarxes socials.

Ponent : Joan Manuel Treserras , Doctor en Ciències de la Comunicació, professor de la UAB.

Va  fer la presentació  en Xavier Fusté (FNM) i va moderar el posterior debat  n’ Esteve  Canet (FNM).  La sessió es va iniciar  a les 19:15h  i va finalitzar a les 21 : 30h .Van participar-hi 22 persones.

En Tresserras va fer una  presentació   molt didàctica, amb molts exemples i força reflexions de fons. La seva intervenció va ser una pinzellada  per tota la història de la comunicació humana, força centrada, després de la introducció, en els canvis esdevinguts en els segles XX i XXI.

En la introducció va parlar de la comunicació com a quelcom intrínsec de l’espècie humana, d’altres mamífers i de la “Cultura de la Natura” en general,

Va parlar de la comunicació  com una intersecció entre la història social i la història natural . Va saltar ràpidament al territori de les noves tecnologies i del seu impacte sobre la cultura, i del desplaçament palès entre comunicació -cultura local  vers la comunicació global.

Com a trets  positius d’aquest canvi va citar la importància de la hibridació  cultural i la possibilitat de crear projectes polítics front al capitalisme financer i el neoliberalisme imperant .

Argumentà que la ciutadania compartida entre identitats diferents fomenta  la llibertat personal i col·lectiva i que ,entre d’altres avantatges, pot ajudar a qüestionar el model Estat – Nació nascut a Europa fa tres segles.

Va tornar  cap als inicis del segle XX, on a Catalunya la proximitat dels humans al barri, al taller , a la fàbrica, a l’Ateneu va fomentar la solidaritat, doncs els problemes i les alegries estaven molt compartits en la proximitat, la qual cosa va generar l’aparició de centres culturals, de revistes de barri fetes per autodidactes etc. – Ho va contrastar amb l’actual cultura de masses que va qualificar com a cultura d’èlit.

L’ecosistema de la comunicació, actualment, està trasbalsat.

L’estructura social urbana i l’aparició  i consolidació de la Televisió a les llars, als anys 60 del segle passat va canviar de soca-rel  les relacions socials entre veïns i amics, sobretot  les que es desenvolupaven  a les vesprades de primavera i estiu als barris de les ciutats i als pobles.

Va ser crític amb l ’impacte de la publicitat l i d’Internet doncs sota la il·lusió de la llibertat o de plantejaments llibertaris, s’amaga el domini del capitalisme, amb uns interessos econòmics implacables. Aquest fet genera informació escombraria i també incideix en el descrèdit de la política. Hi ha una certa sacralització de les xarxes.

Apuntà que el periodisme no està en crisi, el que està en crisi és el periodisme com a producte capitalista sotmès  a la llei del mercat. Tot plegat provoca una mena de saturació a la massa de receptors.

El periodisme té una funció social molt important, no pot fer fallida. Front al model neoliberal , amb el descrèdit  que de vegades comporta – va fer referència al cas Murdoch- cal reivindicar el periodisme de qualitat.

Els mitjans públics s’han caracteritzat per la qualitat dels seus productes.

S’introduí en el territori de la nostra llengua com un camp d’acció fonamental i d’èxit  per al país.

Amb un exemple clar, el dels Medicis, va il·lustrar  la lluita per el poder cultural  i per el poder econòmic. Va se molt clarificador  explicant-nos que els problemes de TV3 al País Valencià o a les Illes, no són només un problema polític d’anticatalanisme; han esdevingut també per les pressions de les televisions privades  per por a  la competència.

Es va mostrar optimista, citant dades contrastades, sobre la salut i la riquesa lingüística del català ,tot i  l’escàs paper jugat per la burgesia catalana alhora de donar suport a un projecte de periodisme català rigorós; de la falta de mecenatge  i posà de manifest la importància de les arts plàstiques ,del teatre , de la música etc durant la transició democràtica a Catalunya.

Creu que els catalans tenim una de les cultures col·lectives  més potents del món.
Va argumentar que el creixement del soberanisme ha d’anar acompanyat d’un procés de racionalització sense desestimar el vincle emocional que és l’hegemònic en aquest moment.

Titllà de “majaras” als sectors del catalanisme que es creuen purs  i en poder de la veritat. La barreja lingüística i multicultural és una riquesa per avançar cap una Catalunya independent , on la llengua espanyola així com d’altres llengües s’hi  sentin integrades,  a partir del ple  respecte a les seves cultures  i tradicions.

Va fer un punt i a part per parlar de la importància per la recuperació nacional de la CCRTV. Ho va fer amb força en relació a TV3. Va citar a dues persones : al President Jordi Pujol, del qual va dir que va maldar per una Televisió pública de país i no de partit, i a la Mònica  Terribas per la seva professionalitat . i bon treball.

Abans de finalitzar la seva exposició  va explicar com els successius governs del PSOE i del PP havien facilitat la introducció de la Televisió privada a l’Estat espanyol.

Posteriorment hi va haver cinc intervencions per part dels presents: sobre el paper cultural d’ Internet i de les xarxes; sobre la necessitat cabdal d’un periodisme independent, d’esquerres, ètic i radical, sobre el futur a curt termini de TV3; sobre el pensament  únic als medis de comunicació en general; sobre l’ impacte cultural d’Eurovegas i sobre la necessitat de la regeneració democràtica dels partits.

En Treserras no va estar del tot d’acord en relació a l’hegemonia del pensament únic, si més no a  la CCRTV  ( cità el canal 33), tampoc es va mostrar pessimista  sobre el futur de TV3.  Si que  es manifestà en contra dels  projectes faraònics com Eurovegas, alhora que explicà algunes de les iniciatives culturals que el tripartit va tirar endavant durant el període que ell més coneixia, òbviament quan ell va ser conseller . Va ser molt crític amb les xarxes socials per l’absoluta hegemonia que  tenen el capital financer i especulatiu, com ja havia dit a la seva exposició.

Va  reafirmar alguna  de les intervencions en relació a la necessitat d’un periodisme crític , ètic i radical i va apostar clarament per la regeneració democràtica dels partits i de la societat: Va fer una crítica dura i alhora elegant dels aparells dels partits, i va acabar explicant algunes anècdotes del seu propi partit : ERC.

Va citar les ribes del Mediterrani com un espai cultural i  polític  a tenir en compte;  per finalitzar va llençar la reflexió  sobre  quants crèdits necessitaríem per tirar endavant  el país, un cop assolida la independència.

Va tancar l’acte l’Esteve  Canet agraint al conferenciant i a les persones presents, l’assistència al darrer berenar/ debat del grup d’opinió “Fòrum Narcís Monturiol” fins l ‘ inici de la propera tardor.

El Llop del Montsant (FNM)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!