Fòrum Narcís Monturiol

Qualsevol  reflexió que puguem fer sobre les properes eleccions al Congrés i Senat espanyols ens porta d’antuvi a fer una anàlisi de l’ escenari global del Planeta; per després anar baixant i, passant per Espanya, arribar al nostre petit país.

S’ha fet palès que la capacitat dels poders públics per regular l’activitat financera a escala mundial s’ha esmicolat fa temps. L’economia s’ entén cada vegada més com un instrument de generació de riquesa per a poques persones i s’allunya de ser un activitat humana per resoldre  les necessitats bàsiques.

Quan aterrem a l’Estat espanyol ens trobem amb un atur superior al 20% de la població activa, causat per les dinàmiques del capital especulatiu internacional però també pel fracàs d’una economia basada en la construcció i el turisme, ambdós insostenibles.

Obres incongruents i incoherents s’han estès per la pell de brau, fetes pel govern del PSOE amb fons europeus, o altres com Terra Mítica, desenvolupades per personatges del PP. A Catalunya la gestió i la rendibilitat posterior del Fòrum de les Cultures també és un exemple de mala gestió.

Amb aquest escenari patètic ens trobem amb uns dirigents del PSOE i a la plana major del PP entestats en trencar el joc frívol de la transició –disset autonomies versus 2 nacions– per anar sense embuts cap a la recentralització de l’Estat borbònic. En tenim prou proves en els darrers temps.

Amb una negociació oberta al País Basc, digui el que digui ara el PP, els catalans d’ acollida o naixement  quedarem orfes front l’ofensiva neoliberal que ens arriba de fora i de dintre. 

Alerta però! Els successos de la primavera àrab, del maig de la Plaça del Sol madrilenya i de la nostra plaça de Catalunya, de Tel- Aviv, New York  i d’altres ciutats, que es varen unificar el passat 15 d’octubre demostren, a banda d’errors  i aventurismes, que és molt difícil solucionar problemes locals sense tenir reptes globals.

Potser hi ha un nou subjecte històric: la ciutadania que es va empobrint o defensant-se com pot segons el lloc on la  situa el capital financer i els organismes internacionals al seu servei.

A Catalunya se’ns fa difícil anar a votar el 20-N. No veiem regeneració democràtica, ni propostes alternatives al desmantellament del nostre feble “Estat del Benestar, ni la voluntat seriosa de canviar la nostra relació amb l’Estat espanyol.

Les forces polítiques minoritàries, també les extraparlamentàries com la CUP, no han tingut la capacitat de cercar un denominador comú capaç de crear il·lusió entre la població que s’absté o vota amb el nas tapat.

Fa temps que diem que algun dia serà possible posar-nos d’acord sota un programa que caldria desenvolupar amb rigor i austeritat i que, ben segur , durant els propers quatre anys, ens hi haurem de posar:

1. EL Dret a l’Autodeterminació a exercitar durant  aquesta legislatura (2010-2014)

2. L’avenç cap al pacte fiscal amb l’Estat

3. L’aposta per una veritable gestió pública del Banc Central, amb suport a les banques ètiques instaurades a nivell local

4. La gestió pública dels recursos naturals (aigua, energia, territori…)

5.La gestió pública de la sanitat, l’escola i els serveis socials

6. Una nova fiscalitat sobre les grans fortunes i que amb acords internacionals castigui els paradisos fiscals

7.Una aposta clara per la recerca i per la universitat pública i de qualitat

8. L’aposta per la cultura com a eix vertebrador de valors, d`ètica i d’idees

9. La regeneració i la dignificació de la política

10. Treballar per arribar a un dia on la política  mani a l’economia

GRUP IMPULSOR DEL FNM

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!