Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Alt. Cepat. Bru. Barbat. En Ion és un paio normalet. El que passa és que saps prou bé que l’home dur. Que l’home dur a la butxaca. Que l’home dur a la butxaca una pistola. Que l’home dur a la butxaca una pistola i que hi pelarà algú. En Ion és d’Euskadi Ta Askatasuna (…)
El veiem passejar. Agafa en braços un infant. Menjar. Sopar. Esmorzar. Petonejar una dona a la que despulla. Anar de “txiquiteo”. Voltar per Donostia. Prendre el tren. Viatjar en cotxe. Xerrar amb amics. Amb advocats. Tot xino-xano. Movent amb fatiga aquesta còrpora plena i arrodonida.
Succeeix, però, que, sabent com saps, que el paio porta eines la tensió es creixent. Tens clar que desenfundarà i liquidarà algú. Això et tiba. Et crispa. Et desassossega.
Efectivament, en un viatge en cotxe a França, topa amb dos guàrdies civils de paisà i els pela. Així, pum, pum, pum. Després segresta una xicota per tal de prendre-li el cotxe i fugir, cames ajudeu-me, sense ser encalçats.
Ja veus. Un activista armat –terrorista, en diuen ara i aquí- el veiem naturalitzat, tal com és: un home com tu, com jo, com el veí, com tothom.
El film, sense diàlegs entenedors. Només imatge. Amb actors no professionals. Amb so ambient, resulta esfereïdor per la força i condensació vital que presenciem. Tot a pèl. No ens estranya que no hagi agradat ni a les víctimes ni als botxins. Cal trobar-se, ben bé al mig, per viure’l amb una certa tranquil·litat.
Que què en pensem? Que és un film trencador, radicalment diferent, experimentador. Una obra excepcionalitat, nua, que ens retorna a la naturalitat i concisió del cinema mut. Al període fundacional del cinema. Un nou encert, doncs, del director barceloní.
Com diu? Sí, diem que és ex-ce-p-ci-o-nal.
. Tiro en la cabeza / Bat buruan. Dir. Jaime Rosales. 84 minuts. Espanya. 2008.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
de veure-la. L’altre dia, a Catalunya Radio en parlaven. L’Alex Gorinala deixava molt i molt bé. M’agrada haver llegit la teva opinió per poder contrastar. Diuen que és més aviat per un públic minoritari però aquest, és el que m’agrada. Per un altre banda en Jaime Rosales, em va semblar una persona encantadora i molt humana.