Conversaciones con Peter Bogdanovich / Orson Welles / Prefacio de Jonathan Rosenbaum / Introducción de Peter Bogdanovich / Traducción de Joaquín Adsuar. Capitán Swing Ediciones. Madrid. Innovador del cine, director de teatro, productor, guionista y locutor de radio, actor, escritor, pintor, narrador y mago, Orson Welles fue uno de los últimos hombres del Renacimiento del siglo
Una mirada distanciada y cercana al mismo tiempo, que transmite y contagia sinceridad y emoción: cómo era Madrid antes, durante y después de que se proclamase la Segunda República; disertaciones sobre por qué los actores españoles declaman fatal el teatro del Siglo de Oro; o profundas reflexiones acerca de por qué es tan complicado en
Reflexió al voltant del destí de quatre camarades que van estar vinculats per la lluita ideològica del passat al llavors potent Partit Comunista (…) “Sheoeyin Kenna” narra els motius del seu ingrés a aquell totpoderós partit libanès –si era pel fet de pertànyer familiars al partit, per amistats, al barri. Quin rol hi jugaven. Què
Conocí a Saul Landau en 1973, cuando vino a Washington, D.C. con un equipo de cine para realizar un documental sobre “el Congreso del Watergate”. Me pidió una entrevista para la película y, como yo era un obscuro senador principiante, acepté de inmediato. Desde aquel entonces nos hicimos enseguida amigos. Nuestras familias se mezclaron, y
Als anys setanta, propensos a la teoria, es va confrontar el cinema de prosa amb el de poesia. El primer s’identificava amb Rohmer; el segon, amb Pasolini. Paral·lelament a l’exposició sobre la Roma de Pasolini que aquest mateix mes s’inaugura al CCCB, revisem la filmografia d’aquest poeta friülà, articulista polèmic i reivindicador de l’homosexualitat, que
El cineasta/documentalista Chris Marker va morir el passat estiu i des d’aleshores circula força informació sobre la seva obra i es reediten materials en vídeo que ajuden a repassar els seus treballs. Avui ens aturem en un extraordinari documental de l’autor dedicat a la figura del cineasta rus Aleksandr Medvedkin (…) Article BRAUN, memòries
Chris Marker, un dels grans noms del cinema francès i el pare de l’assaig fílmic, va morir diumenge a París als 91 anys. Deixa un llegat de 100 obres tan importants com poc conegudes per al gran públic (…) ANTONI RIBAS TUR. BARCELONA. | Actualitzada el 31/07/2012 00:00. ARA El cinema experimental va perdre
“Jo crec que tot comença per la indignació, i la indignació s’ha de transformar després en insurrecció. A França hi ha Melanchon, el candidat de l’autèntica esquerra, que parla d’una insurrecció ciutadana. M’alegra molt que el moviment dels “indignats” passés a Espanya, perquè realment és el principi d’alguna cosa. Després cal una revolució intel·lectual, cal
El que ha sido por excelencia el mayor (por no decir el único) gran representante del cine griego, ha muerto antes de realizar su película inspirada en la deudocracia, un tema en el que el que estaba trabajando porque siendo un antisistema, ahora estaba más claro que nunca donde radicaba el mal social, el motivo
Les obres que es poden veure a TOTES LES CARTES constitueixen una innovació dins del format cinematogràfic, i suposen un intercanvi singular de pensaments, reflexions, idees filmades entre dos grans duos de realitzadors (…) . José Luis Guerín (Barcelona) i Jonas Mekas (New York) . Isaki Lacuesta (Girona) i Naomi Kawase (Nara) .
El projecte: Sense coneixement no hi ha acció possible. A Interferències ens preguntem quins són i com funcionen els interessos dels nostres governs, institucions internacionals i empreses que dominen el mercat que pauta les nostres vides. Interessos que posen en marxa una maquinària de crèdits, compres, vendes, inversions, emissions, dictàmens, diplomàcies, lleis … en definitiva,
Cinema bo de bo i la personalitat immarcescible del cineasta nord-americà (…) Mr. Kubrick BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Tot és possible, fins i tot als Estats Units. La gran tradició documentalista, fotogràfica i del cinema social i polític, des de Walker Evans/James Agee fins a Jim Jarmush, passant per John Ford (Els raïms de la ira), segueix emetent bons senyals des del cor de l’imperi. El cas de David Simon i el seu
L’Arts Santa Mònica ens ofereix l’exposició sobre el cinema de l’Albert Serra, un recorregut en imatges per l’univers creatiu del jove cineasta i el seu singular procés creatiu (…) La mostra agafa volada a partir de dos elements: les instantànies de Román Yñán i el documental “Waiting for Sancho”, de Mark Pearson. A partir
Heus aquí l’adéu d’aquest director portuguesocatalà traspassat fa quatre dies. Un realitzador fundador de l’Escola de Barcelona i homenatjat fa poc a França on se’l considera, poca broma, un dels precursors de la Nouvelle Vague (…) Ja és casual que el seu comiat, no volgut, està clar, vingui d’un film que explora i dissecciona la idea