Wu Ming.cat

(…)

The Paris Review, fou una revista fundada, en 1953, per una colla d’amics la majoria nord-americans residents a la capital francesa. Més endavant, i després d’uns quants avatars la publicació es traslladà a Nova York. 

La singularitat de la revista era que la crítica cedís el lloc a allò que els autors i les autores volguessin dir sobre si mateixos i el procés d’escriptura. El cas és que la revista va incloure, ben aviat, entrevistes als escriptors.

Es tractava de treballs molt elaborats, amb intervius fetes en més d’una sessió i espaiades en el temps, a càrrec, de vegades, de més d’un entrevistador, i sotmeses a revisió pel propi entrevistat. Tal fou l’èxit i la qualitat dels treballs, que la publicació convertí en una indústria l’edició sovintejada de diversos compilacions. 

El compilador és el crític barceloní Ignacio Echevarria, el qual n’ha escollit setze noms entre molts centenars. Es tracta, i ens permetreu que hi posem, al costat dels noms, alguns adjectius o mots descriptius suggerits per la lectura:  

. Georges Simenon (autocrític, pragmàtic)
. Isak Dinesen (de classe alta)
. William Falkner (lúcid, treballador)
. Evelyn Waugh (presumptuós)
. Louis-Ferdinand Céline (dur i amargat)
. Saul Bellow (primmirat, metòdic)
. John Cheever (punyent, incisiu, agut)
. Kurt Vonnegut (marcat per la guerra)
. Joyce Carol Oates (assenyada)
. Jean Rhys (vida difícil)
. Philip Roth (racionalitat, molt llarg)
. Manuel Puig (cinèfil, fràgil)
. Iris Murdoch (feinera)
. Harold Brodkey (Especial, rar)
. V.S. Naipaul (una força de la natura)
. Salman Rushdie (professional) 

Totes les converses, totes, volen a gran alçada. I són ben interessants per tal de conèixer la psicologia, elements de la vida, i el mètode de treball dels escriptors. Les nostres preferències: Simeon, Faulkner, Bellow, Cheever, Brodkey, Naipaul. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!