Wu Ming.cat

Dues joves a Central Park. De cop i volta, la gent resta quieta, immobilitzada. La seva amiga, tranquil·lament i maquinal, es treu una agulla del cabell i de la clava al coll. Una obra en construcció, a partir d’un moment, tot de paletes es llencen al buit i quedant literalment fet bocins (…)

D’aquesta manera lacònica, senzilla i natural, comença el continuador cinematogràfic del gegantí Stephen King, el seu darrer film.

Pel que es veu, un producte o flux de generació i implementació desconeguda –la flora, una central nuclear…- afecta el cervell tot impel·lint a aquest transcendent òrgan a acordar el suïcidi de la persona que n’és posseïdora.

Això s’esdevé en un perímetre que afecta el diguem-ne rectangle comprés entre els estats de Maryland i New York. La gent –dones, homes, infants, gent gran- ho acull amb terror i desconcert: atacs terroristes?, bogeria d’ordre desconegut?…-. El cas és que la població fuig espaordida i esmaperduda per carrers i viles, per prats i muntanyes, en grups disperses i esparsos, afrontant un esdevenidor ben negre i incert.

Darrer film del director nord-americà d’origen asiàtic. Una bona pel·lícula sobre un mal poc previsible. Sobre la solitud i l’atzar en les modernes societats de capitalisme avançat. Curulles d’histèria, insegures, inestables i tremendament porugues.

. El incidente. M. Night Shyamalan. USA. 2007.

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!