Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
SYRIZA quiere derogar el “Memorándum” y renegociar la deuda, incluyendo la anulación de una parte sustancial por ser deuda odiosa. También exige una moratoria de tres años de las obligaciones de la deuda, que de lograrse supondría un importante alivio en la situación de crisis. El programa de SYRIZA incluye la nacionalización de una serie de bancos, el aumento de impuestos a los ricos y la recuperación del nivel de vida de la población (…)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A l’Estat espanyol el que ha triomfat i triomfa és la mentalitat social primo-riverista i falangista.
Instal.lada en les persones i la societat espanyola, les principals institucions incloses les bancàries, les caixes i ‘su obra social’.
Per fer una política per damunt de o al marge de qualsevol decisió econòmica coherent i en consonància a les necessitats reals del país que ens han dut a l’actual situació.
I l’esquerra posa l’accent en allò que no s’ha de fer, si PP-PSOE s’en passen dos pobles, l’esquerra s’en en passa quatre i fa propostes per a desvariar molt més. Aviats anem.
L’Esquerra ‘alternativa’ -de què?- De les polítiques socials que voldria fer la dreta del PP més el PSOE-IU en línees generals i que no poden ser.
L’alternativa real no és amb els socialistes, comunistes i ex-pce. Una esquerra de alt standing.
Ja que els nostres politics no valen per mantindre una gestió política a nivell europeu dels països nòrdics, almenys en de tindre la manilla del control monetari.
L’alternativa real és sortir-s’en del euro i retornar a la pesseta, per almenys tindre el control monetari i ajustar les necessitats monetàries i econòmiques a la realitat del país.
Ja que els nostres politics no valen per mantindre una gestió política a nivell europeu dels països nòrdics, almenys en de tindre la manilla del control monetari.
Tant si s’és de dretes com si és d’esquerres, sempre plourà de dalt cap avall i no a l’inrevès.
O què més dona una dreta de alt estanding, que una esquerra de alt standing? Si al final té que pagar-ho tot ‘poca ropa’ i els mateixos de sempre.
A més a més les necessitats dels països del sur no tenen per què coincidir i competir en les dels països nòrdics amb les seves necessitats respectives i més a més no és bó, per tant n’hi ha que sortir-s’en d’aquest euro nòrdic i centre-europeu.
La flexibilitat és la indepèndencia real d’aquest euro que ens ofega.
Almenys cada país hauria de tindre la flexibilitat política i per tant el seu propi control monetari amb moneda pròpia i adaptar-lo a les seves necessitats reals del moment.
L’esquerra i la dreta espanyola o quan els extrems s’enjunten en un mateix camí sense sortida.
L’esquerra ‘española’ de la vergonya i de l’esterilitat inútil … que que tanmateix vol clavar el clau sobre la cabota … demanant molt més del mateix.
A l’Estat espanyol el que ha triomfat i triomfa és la mentalitat social primo-riverista i falangista.
Instal.lada en les persones i la societat espanyola, les principals institucions incloses les bancàries, les caixes i ‘su obra social’.
Per fer una política per damunt de o al marge de qualsevol decisió econòmica coherent i en consonància a les necessitats reals del país que ens han dut a l’actual situació.
I l’esquerra posa l’accent en allò que no s’ha de fer, si PP-PSOE s’en passen dos pobles, l’esquerra s’en en passa quatre i fa propostes per a desvariar molt més. Aviats anem.
L’Esquerra ‘alternativa’ -de què?- De les polítiques socials que voldria fer la dreta del PP més el PSOE-IU en línees generals i que no poden ser.
L’alternativa real no és amb els socialistes, comunistes i ex-pce. Una esquerra de alt standing.
On senyalen el PP-PSOE espanyol i no poden arribar, enllà és Izquierda Unida per a seguir els seus dictats.
L’alternativa real és sortir-s’en del euro i retornar a la pesseta, per almenys tindre el control monetari i ajustar les necessitats monetàries i econòmiques a la realitat del país i no a l’inrevès.
Ja que els nostres politics no valen per mantindre una gestió política a nivell europeu dels països nòrdics, almenys en de tindre la manilla del control monetari.
Tant si s’és de dretes com si és d’esquerres, sempre plourà de dalt cap avall i no a l’inrevès.
O què més dona una dreta de alt estanding, que una esquerra de alt standing? Si al final té que pagar-ho tot ‘poca ropa’ i els mateixos de sempre.
A més a més les necessitats dels països del sur no tenen per què coincidir i competir en les dels països nòrdics amb les seves necessitats respectives i més a més no és bó, per tant n’hi ha que sortir-s’en d’aquest euro nòrdic i centre-europeu.
La flexibilitat és la indepèndencia real d’aquest euro que ens ofega.