Wu Ming.cat

Catorze contes o narracions breus. Moderna i viva història d’Espanya dels darrers 41 anys. Protagonistes? Fills sense fills (…)

ama

. Mandando todo al diablo. Els llumins ja no són el que eren i han despatxat el meu marit.

. Un alma desocupada. Primer de maig, recordo quan em vaig instal·lar a Meudon, a tocar de les fàbriques de la Renault, a tocar de París. Exiliat polític. De mare possessiva i comunista.

. La familia suspendida. Vaig arribar a Zaragoza,fugint de la beata capital catalana que en altre temps va tenir món i fou ambiciosa i que avui no és res. I allà, un conegut em va parlar del “mestre de l’amistat”.

. El paseo repentino. Vaig decidir sortir de nit, una passejada sobtada que em permetria, encabat, tornar a la concentració i a l’estudi.

. Azorín de la Selva. Natural de la selva d’Irati em vaig traslladar a viure a Mallorca. Em calia, però, tornar a Arive, feia trenta anys que no hi tornava.

. Una estrecha tumba para tres. Un amic ens anuncia, un dia, que no trigarem a veure’l enterrat al costat dels seus pares en una tomba per a tres.

. Señas de identidad. Res no recordo, d’aquell any, tret que hi van haver eleccions i que algú va jurar i perjurar que jo era català.

. El hijo del columpio. Un empleat del meu pare fou enviat a Melilla, quan era jove, a fer el servei militar i allà va viure una història.

. Volver a casa. De vegades, quan sóc gitat i em disposo a dormir, em sembla que tinc la forma d’un coleòpter.

. Te manda saludos Dante. Aquell impresentable fill sorgit en mala hora anomenat Tito porta 10 anys sense dir ni una paraula.

. Fútbol. A ningú no li dic el meu nom argentí. Viajo en un Cadillac pispat.

. El vampiro enamorado. Mentre s’afaita torna a pensar en el nen de rostre insuperable i murillesc.

. Mirando al mar y otros temas. 41 anys després he tornat a l’illa de Cabrera, l’indret en el que vaig sentir parlar per primer cop de tu, benvolgut Longplay.

. Televisión. Recordo que de tots els nens de la colla del barri  jo era l’únic que tenia televisor.

Extraordinari fabulador, d’imaginació fèrtil i inexhaurible, llegir l’Enric Vila-Matas es sempre un plaer i una satisfacció. Aquest llibre tornar a fer palès el seu gran talent literari.

. Hijos sin hijos. Enrique Vila-Matas. 215 planes. Editorial Anagrama. Barcelona. 1993.

Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!