L?Esquerra Independentista no en té, de política sindical (II)

No en sap. No en vol saber. Tampoc no en vol aprendre. La seva història, pel que fa al moviment obrer, és la història d’una enorme incompetència. D’un desinterès de dimensions siderals (…)

Està poc informada. No té referents en aquest àmbit. La seva militància (la de MDT, Endavant, PSAN, CUP…) és, fonamentalment, jove, amb feines sobretot precàries. Amb poc ancoratge sindical.

 

L’MDT fa temps que avança anàlisis d’un cert interès en el camp econòmic, social, per bé que defensa una acció sindical lliberal –multibanda, sense opcions preferencials, ni vies de sortida a la inanitat present.

 

ENDAVANT ha mogut més fitxa. Ha tastat la CGT, s’ha curtit en accions, agit-prop. I avança propostes menys teòriques i més pràctiques. Darrerament sembla apostar per la COS.

 

PSAN, comunicats a part, la formació degana de l’independentisme modern, no passa d’actes puntuals.

 

En resum: indefinició; passivitat; incomprensió del fenomen sindical i de com treballar-hi. Manca de realisme i desorientació.

 

La seva militància afiliada sindicalment és hiperminsa, pouant en tot de sigles (COS, I-CSC, CGT, CCOO, STEPV-IV, IAC …)

 

Davant d’aquesta panorama essencialment estèril, impuixant, pensem que cal passar-hi pàgina. Fet i fet, l’Esquerra Independentista no es farà mai un homenet.

 

La qüestió és: ¿quines opcions sindicals tenim a l’abast?

 

Salveu al soldat Carles Castellanos / Saving private Carles Castellanos

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

PD. La fotografia mostra tres coneguts dirigents sindicals comunistes del Baix Llobregat: “Torrent”, Paco Arias i Conxita Valls. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *