per Joan Reñé i Huguet. President del Consell Comarcal del Pla d’Urgell
Senyor Ros,
Qüestionar l’eficàcia i el servei dels consells comarcals davant la futura organització territorial de Catalunya en vegueries és un exercici de cinisme que només pot entendre’s des de l’òptica del desconeixement absolut. I m’explicaré.
El model que hi ha a Catalunya està compost per petits municipis que han de fer veritables esforços per continuar oferint als seus conciutadans una qualitat de vida semblant a la que es mereixen els veïns de la gran ciutat. Aquests petits municipis tenen una identitat pròpia, com la que té la ciutat de Lleida, lloable de reivindicar. Però una cosa ben diferent és voler fer-se gran trepitjant els altres. Vostè, Sr. Ros, ha aprofitat la Tribuna Catalunya del Fòrum Europeu a Barcelona per fer la guerxina als seus companys de files de la ciutat comtal i desempolsar una proposta amb un regust colonialista que recorda el discurs del seu antecessor, el Sr. Antoni Siurana, i el seu concepte de Lleida-ciutat-regió. Comparteixo amb vostè que la capital de província ha de treballar per convertir-se en un referent, en un motor d’un complex engranatge perquè es deu i ha de ser generosa amb els seus municipis. Però una altra cosa ben diferent i que, sota el meu parer, ratlla la falta de respecte, és demanar que la ciutat de Lleida es converteixi en l’element clau per definir els serveis i les necessitats que el territori requereix. Tots tenim experiències nefastes del que ha suposat per a Catalunya el desequilibri territorial i les grans aglomeracions metropolitanes com a model territorial no exportable, tal com ens han demostrat els problemes de sequera, d’abastament energètic, de comunicacions, etc. Ningú, Sr. Ros, vol acabar sent un barri de Lleida!
Però el que més li retrec i el que més greu em sap és que per aquest afany de protagonisme absolut utilitzi com a moneda de canvi els consells comarcals i els desprestigiï donant entendre que són totalment prescindibles, que són una trava dins de l’entramat de l’Administració. Els consells comarcals s’han nodrit de traspassos de la Generalitat però han demostrat la seva raó de ser com una garantia de subsistència dels petits municipis. Han demostrat que són institucions d’una gran maduresa i eficàcia, la qual cosa els ha preparat per poder assumir moltes més competències de les que ara estan prestant. Han garantit una prestació de serveis i un saber fer que enalteix el concepte de fer política propera al ciutadà, i ennoblir el concepte de fer política també ha de ser una de les pretensions que hem de tindre. Els serveis mancomunats com ara de la recollida d’escombraries o de gestió tècnica, i que, no ho oblidem, s’ajusten a les realitats diferents de cada comarca, qui els donarà, Sr. Ros, si tanquem els consells comarcals? Les vegueries seran suficients? O caldrà de nou crear una nova estructura per acostar aquests serveis de proximitat al territori?
Li posaré un exemple fàcil. S’atreviria vostè amb la mateixa fermesa a defensar la supressió dels dispensaris mèdics o metges de capçalera perquè la Generalitat hagués decidit ampliar l’actual xarxa d’hospitals? Segurament, no. Seria tan impopular eliminar aquests serveis de proximitat! Doncs el mateix passa amb els consells comarcals, però amb altres àmbits d’atenció.
En el que sí que coincidim, i amb això acabo, és a creure que dividir la província de Lleida amb tres vegueries només farà que debilitar el pes d’aquest territori històric. També li dono la raó en el fet que amb el desplegament de la futura nova organització territorial caldrà buidar de competències les diputacions per, lògicament, dotar de contingut les vegueries. Ara bé, Sr. Ros, vostè realment creu que el seu partit li farà costat a l’hora de defensar a Madrid un canvi de la Constitució perquè això sigui possible?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!