p { margin-bottom: 0.21cm; }
per Esteve Mestre i Roigé
Linyola, com altres
pobles, és una societat adulta que amb el pas del temps es va fent
a si mateixa, amb els errors i daltabaixos de costum i en els darrers
anys n’ha après molt, a base d’esforç, de sacrifici d’hores per
intentar fer una societat que els dies de Nadal, sigui feliç.
Nadal és sinònim de
vacances escolars. Fa cinquanta anys, quan era infant, teníem les
cerimònies religioses i les trobades familiars i el carrer i els
festes acabaven amb els Reis a casa.
Ara, i durant aquests
dies, la societat civil ens regalem tota una sèrie de festes, des
dels concerts de Nadal de l’Escola de Música i la Coral Flor de
Lli, al gran ball de Nadal i el sopar de Cap d’Any al poliesportiu,
l’ hora del conte a la biblioteca, el Parc de Nadal per la mainada
del poble, la vinguda del Patge Reial i la Cagada del Tió i la
representació del Pessebre Vivent, i les visites als Pessebres de l’
església, obra d’Ignasi Carles o el Pessebre de Cal Valent, a més
de les sessions de cinema que encara en podem gaudir de manera
ininterrompuda des de fa 90 anys.
La major part de la
societat, viu l’ ambient de Nadal, amb les llums del carrer, amb
els detalls artístics dels aparadors de les botigues, amb el bones
festes, que t’acompanya en els mails que obres, amb les salutacions
d’amics i coneguts i sobretot en els àpats familiars, i els infants
rebent regals d’arreu, aprofitant totes les oportunitats des del Papa
Noel, al cagatió i fins als reis d’Orient. Un món de colors amb
alta definició. Un món, però, artificial que el dia set de gener
fa cap a la brossa. Ens queden les bones sensacions, les emocions,
l’estimació…., el que dóna sentit i ens omple la vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!