per Esteve Mestre i Roigé
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Un mes d’agost al Pla
d’Urgell. Si mires a la gent que t’envolta observaràs que cadascú,
viu en el seu microclima.
Comencem pels pagesos,
anant amunt i avall, a qualsevol hora del dia o de la nit, regant i
treballant totes les hores que els permet aquest dur clima del mes
d’agost.
Els qui fan vacances.
Volen allunyar-se tot el que poden dels seus llocs de treball i
residència i esperen gaudir d’unes grans vacances que els permetin
desconnectar i tornar com a nous.
Els qui viuen la festa.
Joves, que busquen on anar de festa des de divendres fins a diumenge
i que volen provar totes les sensacions, sigui a la Wai-kiki o al
Pachà d’Eivissa.
Els qui treballen. Ja han
fet vacances, les faran o no en faran. Aquest grup va des del qui
treballa amb aire condicionat als qui treballen sota el sol,
acompanyats d’uns mosquits famolencs i tenen com a paraigua les
ombres dels arbres.
Els qui fan estiu. (formo
part d’aquest grup). Treballis o no, busques punts de trobada amb
amics, per fer sopars o algun dinar, durant els caps de setmana i al
voltant d’una taula parlar de la independència, l’educació, la
música, els estels….
Els qui busquen feina
desesperadament. S’acaba l’estiu i encara busquen una feina que
els permeti poder viure uns mesos. Viuen angoixats pensant que la
família que han deixat enrere esperen mot d’ells.
Els microclimes es
podrien seguir amb els qui ni estudien ni busquen feina, amb els qui
practiquen el Ramadà, amb…., deixo al lector que acabi els
microclimes que ell mateix observa en la nostra societat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!