per Esteve Mestre i Roigé
p { margin-bottom: 0.21cm; }
A
la fi dels anys 70 a Catalunya va sorgir de forma espontània un
fenomen que es va donar en moltes de les seves poblacions: el
ressorgir de la premsa local.
En
molts pobles es començaren a fer revistes ciclostilades –mitjançant
les vietnamites que feren els seus darrers serveis- o fotocopiant els
textos. Es feien amb tota la millor voluntat del món: el picament de
textos i un cop es tenien els fulls, posar-los al voltant d’una taula
i apa! Es començaven a donar tombs, i els fulls es convertien en una
revista i la grapàvem i després la repartíem… Quins temps!
Amb
el pas dels anys, moltes d’aquestes revistes, tal com havien nascut,
desapareixerien. Les que sobrevisqueren, passaren del ciclostil a l’
impressió, ajudades per les ajudes que es reberen de les
institucions…., i amb la publicació de número darrera número es
convertiren en fonts i fons d’informació -un treball extraordinari i
gratuït fet per milers de persones-, que han creat un nou ADN
territorial, -comarcal o local- que estan canviant la història i la
configuració de Catalunya.
Doncs
tota aquesta premsa local, ara mateix, està a la picota, degut a que
les retallades que afecten a institucions com la Diputació i la
Generalitat també ens han arribat i com que les subvencions que
rebíem eren ja considerades des de fa anys, uns ingressos fixos, ens
influiran negativament en l’exercici econòmic de l’any 2011 (i
posteriors) i si no maniobrem –rebaixant la qualitat de la
publicació- potser algunes revistes plegaran o potser tinguin de
morir per tornar a renéixer amb un nou format i nous preus…
P.D.
En el moment d’escriure aquesta nota, m’arriba el nº 211 de Ressó
de Ponent, la revista de l’Ateneu Popular de Ponent de Lleida, en la
que s’informa que degut a “circumstàncies laborals i personals
dels membres de redacció (…) (fa que) temporalment, la revista
deixarà de publicar-se en paper”. Una veu, un tresor, una font
estroncada. El meu homenatge per tots els qui hi treballaren al Ressó
des de l’ any 1979, una de les veus més dignes de les Terres de
Ponent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!