per Esteve Mestre i Roigé
La Fira de Frankfurt ja ha arribat. Ara és el moment, catalans, d? estar darrera del taulell i saber vendre els nostres escriptors i les seves obres, però també la nostra llengua, la nostra història i Catalunya, una nació amb aspiracions de ser un estat, siguin coneguts arreu del món.
Des del Pla, hi aportem a tres persones que no deixaran indiferent, n? estic segur, a ningú. El primer Lluís Pagès, fill del Poal, director de Pagès Editors ?l? editorial que ha ressuscitat i posat al dia un Lleida marginada i ha donat a conèixer, amb uns anys, una llarga nòmina d? escriptors de les Terres de Ponent- i President de l? Associació d? Editors en Llengua Catalana. Segur que es veurà obligat a fer ?coses grans? i confiem en què hi haurà un abans i un després de Frankfurt per la cultura catalana. I en aquest eix, Lluís Pagès, esperem que hi escrigui pàgines glorioses.
El segon és Sebastià Serrano, fill de Bellvís. Ara mateix, persona mediateca i amb gran influència al nostre país. El seu darrer llibre, ?Els secrets de la felicitat?, ha estat prop d? un any entre els llibres més venuts a Catalunya. El dia 13 d? octubre a l? auditori Ramon Llull, a les deu del matí parlarà de ?L? elogi de la felicitat? i a la tarda participarà en una taula rodona, sobre ?Novetats editorials d? autors catalans en traducció? amb altres escriptors catalans. Segur que el Sebastià hi deixarà empremta.
El tercer és el periodista Carles Porta, fill de Vila-sana, i autor d? un gran best-seller: ?Tor, 13 cases i 3 morts? que també s? ha traduït a l? alemany i que participarà en una taula rodona el 12 d? octubre.
El repte és enorme, aquí ?a casa nostra- i allà a Frankfurt, la nostra porta oberta al món.
Enrere queden anys foscos, anys de dissort per la nostra cultura, pels nostres signes, per la nostra gent. Però que els anys venidors siguin millors, depèn en gran mesura de nosaltres i per aquest motiu vull recordar als escriptors que treballaren perquè hi arribéssim.
El primer Màrius Torres i el COMBAT DELS POETES. (segueix)
POETES, com l? arquer que es dreça entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.
Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.
Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.
I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria
7 abril 1937.
I també es temps de recuperar el Poeta Salvador Espriu i recordar els
darrers versos del seu poema LEVEM NOS BON MAYTI E NO.NS ADURMAM PLUS
(….)
Sentiu ara com el cant
trosseja la cadena,
la vilesa de la por
que lligà la nostra llengua.
Una veu, les dues mans,
unes fortes mans esteses.
Desperteu-vos, els obrers,
car és l? hora de la feina.
Desperteu-vos, gent del camp,
car és l? hora de la sega.
B., gener de 1963.
Doncs, si companys, ha arribat l? hora de la feina, és l?hora de la
sega. Alcem-nos de bon matí i no ens adormim més (o fem que no ens
adormin més).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!