per Esteve Mestre i Roigé
<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
De moment, tres pobles de
la comarca del Pla d’ Urgell, Linyola, Ivars i Palau, votarem el
diumenge 13 de desembre, si volem, o no, la independència de
Catalunya. Espero que ben aviat d’ altres pobles com Bellvís,
Torregrossa, Bell·lloc…, facin els perquès perquè els seus
ciutadans puguin exercir aquest dret de votar en aquesta consulta
popular.
Recordo que fa força
anys –potser el 1971 o 1972- que un grup de joves, universitaris, i
acabats de sortits de l’ ou – a les beceroles, tot just havíem
après qui havia estat Macià, Companys, Esquerra, la CNT- discutíem
sobre el futur després de la mort del dictador i tots coincidirem
que el nostre desig era viure –costés el que costés- en una
Catalunya independent. El grup –una dotzena de joves- polititzat es
va anar dividint al temps que anaven aprofundint amb les lectures de
Marx, Engels, Mao, Marcuse, Oriflama, Triunfo, Ozono, Ajoblanco…
Quan es va morir el
dictador, aquesta gent, ideològicament es trobaven al voltant del
PTE, o del PSUC, de la CNT, o del PSP de Tierno Galvan… i crec que
la darrera vegada que ens trobarem, -el 79 o 80?-, els vaig recordar
el vell somni o desig…, la resposta, fou que no tocava…, la remor
de les espases dels militars s’ escoltaven arreu i era una quimera
plantejar la independència de Catalunya….Sí, foren una generació
que es va perdre en un laberint…. Anys després, per noves que
m’arribaren, tots havien deixat de banda la vida política activa.
En la meva vida, però,
la paraula independència sempre hi ha estat present. I si fa anys,
en les meves converses amb els meus amics la paraula i la idea hi era
present, amb el pas del temps, el mot independència s’ ha fet
encara més visible, sortint en les converses amb els amics, però
també amb els coneguts, saludats, empresaris, gent gran…, els
darrers anys la idea de que si fóssim independents, estaríem
millor, ha fet forat en l’ entorn on visc, com també –tot mirant
cap a la metròpolis- estàvem convençut de viure en una “reserva”
i la “idea” dins d’ una llauna de conserva.
I en aquestes, és quan
arriba la consulta sobre la independència d’ Arenys de Munt i la
idea s’ estén com una foguerada de nord a sud i d’ est a l’
oest de Catalunya que farà que en qüestió de mesos, coneguem quin
és l’ estat de la qüestió, i, si els somiadors haurem estat
capaços d’ arrossegar a una gran part de la població a votar per
la independència, fent bona la consigna del Maig del 68: “Demaneu
lo impossible”. Fet.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!